Dead Island

Un nou shooter, un nou joc de zombies i una nova aventura plena d’acció. ¿Fórmula molt usada? Segurament si. Estem parlant de Dead Island, una proposta que portem molt temps seguint precisament per oferir-nos una barreja de diversos gèneres. Tot i això, la realitat és que el resultat final no és tot el bo que podria ser.

En primer lloc, estem davant un joc amb un argument bastant simple. Tenim quatre protagonistes entre els quals triar només començar. Cada un amb les seves característiques pròpies, com l’habilitat especial per les armes de foc o d’altres tipus. Un cop triat el nostre personatge despertem en un hotel on ja res és igual que abans. No hi ha ningú, tot està destrossat. Però de sobte, apareixen unes criatures poc convencionals. Són les persones de l’illa, que s’han convertit en zombies. A partir d’aquest moment només tindrem un objectiu: salvar la vida.

Si en l’argument no aporta res de nou, en l’aspecte jugable tampoc va molt més enllà. Estem davant d’un shooter a l’ús, on la nostra principal tasca serà disparar a tot monstre vivent que se’ns cruïlla. Així, segons l’especialitat del nostre heroi utilitzarem unes armes o altres, que a més podrem combinar, aportant cert toc de rol. Amb elles haurem de superar unes missions principals on haurem d’anar d’un punt a un altre per defensar un lloc concret, rescatar companys en dificultats, buscar un objecte … La realitat és que tot i no ser ni llargues ni molt complicades, s’acaben repetint bastant. A l’estona de jugar ens acaba donant la sensació que la mecànica es torna a repetir una i una altra.

A més, en el seu conjunt el joc és tremendament violent. El nivell de sang és molt elevat, especialment emfatitzat pel fet de ser en primera persona i de vegades resulta desagradable. Òbviament, el nivell de violència, així com algunes escenes una mica “pujades”, fa que estiguem parlant d’un joc NOMÉS recomanat per a majors d’edat.

Quant a l’apartat gràfic, el joc en general compleix. No obstant això, té alguns errors bastant considerables, com el molest “clipping”, un error que fa que de vegades els zombies puguin travessar o que travessin la paret d’un escenari, així com el “popping”, és a dir, que apareguin arbres o altres objectes de sobte.

En conclusió, estem davant d’un joc més de zombies, que sembla haver perdut l’essència de grans jocs com els primers Resident Evil. L’exploració i els puzles han desaparegut en detriment de l’acció violenta. Això fa que a la llarga el desenvolupament del joc sigui repetitiu, perdi atractiu i tot s’acabi convertint en un malbaratament de sang i violència sense sentit. En la línia dels vist amb jocs com Dead Rising 2, estem davant d’una aventura en primera persona violenta com la que més.

Diversió: 2; Jugabilitat: 3; Diseny gràfic: 3; Personatges:2; Guió:1

Signatura: J. Carlos Amador Vigara