Destiny

La crítica del principiant

Món global: proposta

El joc en línia cada vegada està més de moda. Tant és així que amb les noves màquines alguns títols, com Need For Speed Rivals, estan apostant per juntar l’experiència individual amb la global.

Destiny fa un pas més enllà, ja que NOMÉS ofereix la possibilitat de jugar-ho online. Si no hi ha connexió permanent, no podrem treure-li partit. Per tant, tant les missions de la història com les competitives es realitzen acompanyats dels avatars creats per altres persones.

A l’hora de jugar: Acció frenètica

Destiny és un shooter en primera persona –només veiem l’arma del personatge- centrat exclusivament en l’acció. Ni exploració ni col•leccionables, tot se centra en batalles contra uns enemics molt intel•ligents. Com a molt, destacar que els personatges milloren a mida que aconseguim experiència, podent desbloquejar més armes.

Això sí, tot i la violència, no és massa explícit, ja que la sang és substituïda per altres elements artificials. Les escenes cinemàtiques, que acompanyen a les missions, són una mica desagradables.

El millor:

• • A nivell gràfic és del millors jocs que hi ha.

• Gran quantitat de continguts.

El pitjor:

• • Proposta molt simple: disparar, disparar i disparar.
• • Missions repetitives.
• • Només es pot jugar connectat a internet –modalitat historia inclosa-.
• • Perills de la xarxa per crear grups.
• • No aporta res que no hàgim vist en altres jocs de l’estil.

Per saber més:

• Destiny ens ofereix la possibilitat de salvar un sistema solar futurista en època decadent.
• Podem recórrer set mons lliurement, encara que l’exploració té molt pocs al•licients. Estil sandbox –món obert- bastant desaprofitat.
• El títol ens permet crear un avatar amb certa capacitat de personalització.
• Tres classes diferents de guerrer: el Tità, per a la batalla; el Caçador, a distància; i un Mag futurista.
• La Torre és el centre de les nostres relacions socials amb altres personatges. Aquí es compra arsenal, s’entaula conversa, s’obtenen recompenses i es creen grups.
• Les missions de la història són frenètiques i difícils. Si no anem amb un grup, ho passarem malament. Això sí, totes se centren a fer el mateix.
• El multiugador competitiu és complicat. Tan aviat ens enfrontem a un jugador molt experimentat com a un altre sense nivell.

Conclusions:

Destiny és una superproducció que, de ben segur, obtindrà beneficis estratosfèrics. No obstant, la seva proposta no ens sembla ni original ni variada. Tot se centra a superar fases de tirotejos, sense posar l’accent en el desenvolupament personal dels personatges i amb una història que té poc interès. Serveix per descarregar adrenalina, però per a poc més.

Respecte al seu contingut, la proposta és per a majors de 18 anys tant per les altes dosis d’acció com per l’alta importància del món en línia. No el recomanem per a menors.

Firma: J. Carlos Amador