Dragon Ball Z: Ultimate Tenkaichi

Cada any rebem un lliurament de la saga Dragon Ball, una de les sèries més conegudes per tots i amb les que molts hem crescut. No obstant això, lluny queda aquell Budokai Tenchaichi 3 de PS2 que va deixar tan alt el llistó. Des de que van començar a sortir jocs per a PS3 i Xbox 360 el resultat ha estat més aviat discret. Primer va arribar Burst Limit i posteriorment les dues entregues de Raging Blast. Cap convèncer. Control difícil, poc arcade i “poca fiabilitat a la sèrie”. Com a resultat teníem jocs que no explotaven una llicència que es mereixia alguna cosa més.

Ara arriba Ultimate Tencaichi, que pretén convertir-se en el successor d’aquell joc de PS2 tan fantàstic. Serà capaç d’aconseguir-ho? El primer que ens crida l’atenció quan comencem la partida és que, efectivament, en aquesta ocasió s’ha aconseguit alguna cosa nova. Tot sembla tret del còmic. Des de la recreació dels personatges, els vídeos introductoris, l’ambientació. No sembla un joc qualsevol amb personatges de Bola de Drac, sinó que és Dragon Ball.
Per posar un exemple, la història principal se’ns explica mitjançant l’ús de vídeos extrets directament de la sèrie i els combats tenen una petita introducció d’allò més visual.

Per tant, el nivell gràfic del joc és més que satisfactori. Els personatges estan molt ben fets i semblen trets de la sèrie. A més, els escenaris són variats i es poden destruir. Tot deixa un resultat molt bo.

Pel que fa a les modalitats de joc, són força variades. La principal és la història, on la reviurem des de l’arribada dels guerrers de l’espai fins a la caiguda de Boo (amb l’excepció d’algun combat de GT). A més de bé recreat, resulta entretingut. Tot i això, es troben a faltar algunes de les promeses que semblava que arribarien amb el joc, com la possibilitat de reviure tota la història de GT (i de la qual s’ha agafat només algun personatge). A més, tenim la modalitat Heroi, on crearem el nostre propi personatge i amb el que reviurem la història des d’un altre punt de vista. A tot això cal sumar el campionat mundial. La realitat és que es troba a faltar alguna modalitat arcade més, però en general no està gens malament.

Pel que fa a l’apartat jugable, és on el joc perd més punts. Veritablement és una decepció quan, després d’una gran posada en escena, el sistema de combat no és el que promet. Els combats es perden mentre premem el mateix botó repetidament. Així, tot s’inicia amb dos botons i, a partir d’aquí, encadenem una sèrie de cops automàtics. A més, els moviments especials només es poden realitzar en certs moments i el que és pitjor, fer servir a Son Goku o qualsevol altre personatge és igual. Tots responen igual. Tan difícil és repetir la fórmula de Budokai Tenkaichi 3 amb combats divertits ràpids i espectaculars?

En definitiva, semblava que aquest any seria el del Dragon Ball definitiu però, de nou, torna a quedar en un intent per culpa d’un sistema jugable molt deficient. Gràficament i en l’ambientació, el resultat és espectacular. Ens semblarà estar en la sèrie. A més, la novetat de la modalitat Heroi la dóna molta vida al joc. No obstant això, tot això ha arribat mentre la jugabilitat s’ha perdut. Els combats són tan guiats que és molt difícil perdre. Una autèntica llàstima.
Quant al seu contingut, el joc està recomanat per a majors de 12 anys, principalment perquè es tracta d’un joc de lluita. No obstant això, en comparació amb altres jocs, resulta menys violent i no hi ha ni rastre de sang ni res semblant. Tot i això, ho recomanem a partir d’aquesta edat ja que resulta una mica violent.

Diversió: 3; Jugabilitat: 2; Diseny gràfic: 4; Personatges:4; Guió:4

Firma: J. Carlos Amador Vigara