Driver: San Francisco

Amb un Tanner hospitalitzat, en coma, debatent-se entre la vida i la mort part aquesta nova proposta de Driver. Així arrenca una història on manejarem al conegut policia i en la qual haurem atrapar al seu conegut enemic, Jericho. No obstant això, en cap moment sabem si manegem a un Tanner recuperat o si estem en els somnis d’aquest. La veritat és que, sobtadament, el conductor ha desenvolupat una habilitat gens usual: podrem teletransportar-nos i introduir-nos en el cos de qualsevol ciutadà perquè així ens ajuda a completar les missions.

Aquesta original proposta és un dels punts d’identitat d’aquest nou Driver que sembla que d’una vegada per totes ha aconseguit recuperar la seva jugabilitat clàssica. Conducció ràpida i sense descans, on el cotxe és el veritable protagonista.

Gràcies a això el resultat torna ser divertit i variat com pocs. A això contribueix el plantejament en què haurem de combinar missions principals amb altres secundàries per poder avançar en la trama. I és que aquestes últimes són les que ens permetran desbloquejar nous elements de la trama per avançar-hi. D’aquesta manera, en conjunt tenim un joc llarg i complet, proper a les 30 hores de joc (la història en si dura unes 10 hores), amb més de 150 missions secundàries i amb un multijugador amb 20 maneres de joc.

Tornant a la jugabilitat, com hem dit, és un plaer. És ràpid i directe, i els controls s’adapten perfectament, al més pur estil Mightnight Club. No costarà molt manejar qualsevol vehicle que portem i, per si fos poc, tindrem habilitats extra, com el turbo. En contra es podria dir que la diferència de conducció d’un vehicle a un altre és pràcticament nul•la i no notarem gairebé diferència entre un clàssic i un esportiu. A més, moltes de les missions són bastant senzilles.

Un altre dels punts menys polits del joc és l’apartat gràfic, que si bé compleix perfectament -sobretot en la recreació de la ciutat -, no presenta un nivell de detall com altres jocs de velocitat. Tot i això, el modelatge dels cotxes és bo.

En essència, estem davant el retorn d’un clàssic. Sembla que per fi han entès que l’essència de la saga era la seva jugabilitat i per això han tornat als orígens, però amb algun punt d’innovació. És cert que no sorprèn com al seu dia i que el gènere està bastant saturat de jocs amb una mecànica similar, però a diferència de jocs com GTA, Driver San Francisco es centra més en el seu component arcade que en una història de corrupció només apta per adults.

Tot i això, com la majoria de jocs de l’estil, resulta bastant violent, pel que està enfocat directament a majors de 18 anys. La llibertat que ofereix implica un nivell de violència considerable. Tot i això, no destil un nivell tan exagerat com el de GTA IV.

Diversió: 4; Jugabilitat: 4; Diseny gràfic: 3; Personatges:4; Guió:3
Signatura: J. Carlos Amador Vigara