Gears of War 3

La saga Gears of War és ja una de les veteranes d’aquesta generació de consoles. Amb un plantejament intens, trepidant i divertit es presentava allà per 2005 com referència de Xbox 360. Ja en aquell temps va suposar una revolució i, amb un projecte nou, va servir com inspiració a molts altres jocs.

Doncs bé, aquest tercer lliurament arriba amb l’objectiu de posar la guinda a un pastís de molta qualitat. Com va passar amb Metall Gear Solid 4: Guns of the Patriots, Gears of Wars 3 serveix com a tancament de la saga, per la qual cosa és essencial haver jugat als anteriors. Imprescindible potser no, però sí altament recomanable, ja que l’argument dependrà molt del que hàgim seguit la història de Marcus.

L’escenari torna a ser el mateix: la guerra entre els Locust i els Delta cada vegada es decanta més en contra dels pocs humans que queden. Els supervivents del esquadró Delta es compten amb els dits de la mà i les opcions de victòria són escasses. Així arribem al final d’una guerra on Marcus, Aya i Dom intentaran desesperadament enfrontar-se a uns Locust, minvats, que s’han vist relegats a un segon pla per uns temibles Lambent, monstres que no deixen de ser una evolució dels Locust però molt més forts, resistents i intel•ligents.

Amb aquest argument arrenca aquest tercer lliurament que des del primer moment no ens deixarà respirar. Amb una jugabilitat pròpia de la saga, haurem avançar entre onades d’enemics mentre intentem mantenir amb vida al llarg d’escenaris on haurem cobrir sense parar. Tal és la intensitat que ens donarà la impressió que el joc es fa extremadament curt. Res més lluny de la realitat, però el cert és que la càrrega argumental i jugable fan que encara sigui més curt.

A més de disparar i disparar, el joc ofereix l’oportunitat de pilotar diversos vehicles i fins i tot un submarí, el que li aporta més varietat. I, per primera vegada en la saga, podem viure alguns conflictes des de dues perspectives diferents, controlant a Marcus i als seus o Carmine, Train o Samantha des d’una altra posició (encara que abans teníem una experiència semblant, ara controlem als diferents personatges). Tot i així, no es pot negar que en ocasions es fa una mica repetitiu i massa semblant als anteriors.

L’apartat gràfic segueix a la mateixa altura dels lliuraments anteriors però portat a la màxima potència. Escenaris molt detallats, personatges vius i animacions superbes. Tot això sense oblidar els efectes de llum i de les partícules que es desprenen.

D’altra banda, el online torna a ser addictiu com pocs, amb suficients modalitats, com enfrontar-nos a onades de Locust o fins i tot encarnant a un d’aquests éssers, contra els humans.

Quant al seu contingut, estem davant d’una aventura per a majors d’edat, tant pel seu argument com per la seva jugabilitat. Resulta violent i complicat d’entendre, pel que no és recomanable per als més petits. L’indicador +18 ens recorda que estem davant un joc especialment dirigit al públic més adult, de manera que la violència és constant (així com el nivell de sang). Per tant, va dirigit a un públic molt concret, que sí disfrutarà d’un bon joc tècnicament parlant.

En resum, estem davant d’una d’aquestes grans aventures d’acció exclusivament dirigida als més adults.

Diversió:4; Jugabilitat: 4; Diseny gràfic: 4; Personatges:4; Guió:5

Signatura: J. Carlos Amador Vigara