Green Lantern: Rise of the Manhunters

DC i Marvel estan acostumades a presentar-nos a herois que han de salvar la terra, com és el cas de Spiderman, el Capità Amèrica o Batman. Però en aquest cas, l’objectiu va molt més enllà. Hal Jordan, un jove pilot de proves s’haurà de convertir en el primer humà que formi part del Cos dels Llanterna Verda per enfrontar-se al malvat Parallax que pretén trencar l’equilibri de forces de l’univers.

Així nosaltres haurem acompanyar-lo en la versió jugable que rebem poc abans de l’estrena de la pel•lícula. Hi controlarem, com no, a Hal Jordan, i com si de la pròpia pel•lícula es tractés, haurem evolucionar perquè aprengui noves habilitats que li permetin fer front a nous perills.
El desenvolupament del joc segueix la línia dels joc d’acció, amb enfrontaments continus contra hordes d’enemics. Així, amb un estil propi dels anomenats hack’n slash, l’objectiu serà derrotar a tots aquests enemics en la mateixa línia de jocs com God of War o Dant ‘s Inferno. En aquest sentit, el desenvolupament és bastant variat. I això sorprèn, principalment després de jugar a força jocs basats en pel•lícules, on el desenvolupament es torna senzill, lineal i repetitiu.

No obstant això, en el videojoc de Llanterna Verda la varietat va més enllà que picar a centenars d’enemics. El nostre heroi podrà aprendre noves habilitats que li permetran realitzar nous atacs. Aquest component propi dels jocs de rol dóna al joc una mica de novetat, ja que haurem de potenciar al màxim al nostre heroi per accedir a zones noves.

Un altre element que aporta varietat al desenvolupament és el de les fases de vol, on al més pur estil shooter haurem acabar amb els enemics, en el que, sens dubte, és un dels millors elements de l’aventura.

No obstant això, bé és cert que es troba a faltar una mica més d’exploració i de plataformes, ja que això hagués aportat un major grau de dificultat i, sobretot, de durada. I és que un dels principals defectes del joc és la seva extensió, al voltant de les 5 hores. Com ja passa amb molts altres jocs basats en pel•lícules, aquest apartat els limita molt. Per això, considerem que amb un major nivell d’exploració s’hagués allargat el resultat final.

D’altra banda, l’apartat gràfic compleix perfectament. És cert que no es tracta dels millors gràfics d’aquesta generació, però les textures i els escenaris estan ben recreats.

En essència, el videojoc de Green Lantern agafa elements d’altres grans jocs per intentar fer-se un lloc en el mercat. El problema és que el gènere de l’acció està molt desaparegut amb títols d’allò més variat. Per això, tot i tractar-se d’un joc bastant acceptable, és difícil que aconsegueixi situar-se en un lloc destacat, ja que la competència és elevada. Tot i això, no es pot negar que la feina feta en el joc és bo.

De tota manera, no hem de deixar d’esmentar que es tracta d’una aventura d’acció, pel que la seva component de violència és part important de l’argument. No obstant això, no arriba a nivells d’altres jocs com God of War. Per això, el joc està recomanat per a majors de 12 anys, si bé a partir de 15-16 anys és una bona edat per treure-li partit.

Diversió: 3; Jugabilitat: 3; Diseny gràfic:3; Personatges:3; Guió:3

Firma: J. Carlos Amador Vigara