GTA 5

Realitzar una anàlisi d’un joc com Grand Theft Acte (GTA) 5 no és senzill. D’una banda, perquè ja d’entrada no ofereix ni un sol al•licient ni valor positiu com per treure-li alguna cosa “relativament acceptable”. Per un altre, perquè malgrat tractar-se d’un joc capdavanter tecnològicament, no és motiu suficient com per justificar la seva compra. Així és GTA 5.

La història ens porta en aquesta ocasió a Los Santos (la Califòrnia del joc) i abandona la típica trama d’un immigrant que arriba a la ciutat de torn per obrir-se pas realitzant tot tipus de treballs bruts, per presentar-nos una història en la qual s’entrecreuen tres personatges diferents, cadascú amb una vida més caòtica i desordenada. El primer, Franklin és un jove negre que viu amb la seva tia i que passa el temps realitzant nyaps al marge de la llei (com aconseguir vehicles perquè després els vengui el seu cap de concessionari). El segon, Michael, és un criminal retirat que ha fet fortuna amb robatoris a gran escala i que es veu obligat a tornar a aquest “món” per solucionar deutes. La seva família està formada per una dona a la qual li és infidel i amb la qual no té gairebé relació i dos fills, cadascú més peculiar. El tercer en discòrdia és Trevor, una espècie de psicòpata que malviu i que mostra el costat més dur i radical d’una vida desordenada. Junts emprenen una aventura que els portarà a extorquir, traficar, etc. en la línia del vist en altres GTA.

Deixant de costat l’argument, què ofereix el joc? En primer lloc llibertat absoluta per fer el que vulguem. Atès que els motors gràfics actuals cada vegada permeten major llibertat als programadors, les animacions també són més soltes. Així, a l’hora de robar un cotxe, no falta el cop de colze al cristall, el cop de puny a l’usuari que ho condueix, etc. Però fora d’això, podem dur a terme qualsevol acció que ens imaginem. Amb Frankiln, per exemple, podem fer que el nostre doberman atac a les persones. Una altra de les moltes opcions ens permetrà matar animals salvatges sense motiu o atropellar a qualsevol vianant.

Però és que, independentment de poder robar cotxes, atropellar a gent o qualsevol de les moltes barbaritats disponibles, les missions que ens ofereix el joc, tant principals com a secundàries, no ens deixaran indiferents. I és que haurem de dur a terme tot tipus d’encàrrecs. Ja d’entrada comencem amb un atracament a un banc, però també viurem situacions surrealistes com aniquilar marcians que imaginem en haver ingerit drogues.

I és que, com no podia faltar en la saga, les substàncies il•legals i el sexe estan a l’ordre del dia. Respecte a les primeres, en més d’una ocasió algun dels protagonistes consumirà, donant lloc a un món desfigurat i sense sentit. Però és que, a més, el contingut sexual del joc és molt elevat. Ja no només té escenes de cert contingut eròtic, sinó que presenta altres explícites veritablement desagradables. Tot això per no parlar del denigrant paper de moltes de les dones que apareixen. I tot això sense deixar de costat el vocabulari utilitzat contínuament en el joc. Qualsevol paraulota malsonant queda curta davant la gran quantitat que apareixen.

En essència, GTA 5 no deixa de ser la unió de tots els despropòsits que puguem pensar. No és justificació que sigui un joc per a majors de 18 anys, ni molt menys, perquè res del que ofereix és mínimament positiu. Alguns jocs per a adults poden resultar violents, però no toquen des d’aquesta perspectiva tan crua i basta altres temes com les drogues, la discriminació sexual i racial o el propi sexe. Aquí tot és explícit, directe i, sincerament, de molt mal gust.

Dit tot això, les possibilitats del joc són àmplies, evidentment, i ofereix hores i hores de contingut, tot això entrellaçant les històries dels protagonistes. Evidentment al joc més car de la història li acompanya un disseny gràfic d’última generació i, per això, no anem a valorar-ho des d’una perspectiva tècnica. Normalment, intentem conjuminar en un joc aspectes tècnics i de contingut, sent tots dos punts importants per a la valoració final. De la mateixa manera, cal entendre, que alguns productes van dirigits a un públic determinat, més adult, per aquest motiu siguin més violents o explícits.  Però, en general, la majoria tenen una “justificació” per valorar-los d’una manera o una altra. GTA 5, no obstant això, ens ha impactat tant que no podem valorar-ho d’una altra manera que no sigui superposant el contingut per sobre de tot. Gràficament és l’últim crit, és clar, però té tantes coses que atribuir-li que, per tot això, no ho podem recomanar a cap perfil de públic. Per molt que siguem majors d’edat, això no vol dir que puguem acceptar qualsevol tipus de producte sense més.

Firma: J. Carlos Amador Vigara