Invizimals: El Reino Escondido

Mateixa essència, diferent aventura

Invizimals: El Reino Perdido és un joc diferent respecte als lliuraments portàtils. D’entrada, no és un títol en el qual hàgim d’atrapar i entrenar a aquestes criatures mentre interactuem amb l’entorn, sinó que és una aventura en tercera persona.

En el seu salt a PS3, el resultat és una aventura semblant a jocs com Rachet & Clank o Jack and Daxter, ple de salts i plataformes. El títol gira entorn a Hiro, un noi que ha de parar-li els peus a una banda de robots, els Invizimals d’Acer, que pretenen apoderar-se d’un poderós temple. Per aconseguir-ho, podrà transformar-se en qualsevol dels 16 invizimals present en el joc, una vegada els hagi capturat.

Combina les seves habilitats

Però no penseu que ens bastarà amb usar la nostra criatura favorita per avançar en l’aventura. I és que, haurem de combinar les habilitats dels diferents personatges per poder avançar pels nombrosos escenaris del joc. Simplement estrenyent un botó, podem triar entre l’un i l’altre, segons necessitem.

A més, la gran quantitat de col•leccionables ocults en el joc, ens obliga constantment a variar entre les moltes habilitats que desbloquejarem. Usar un garfi, bussejar, planejar… són algunes de les opcions que ens proposen. El premi d’arribar a certes zones és aconseguir centenars de “chispas Z”, que ens permetran aconseguir noves habilitats.

Un món molt colorit

A nivell visual el joc és molt colorista i vistós. Els escenaris són bastant amplis i alguns efectes estan bastant ben realitzats (com els efectes de la llum). No obstant això, molts estan bastant buits i són massa simples. El millor, el modelatge dels Invizimals.

Conclusions

Invizimals: El Reino Perdido és el debut de la saga en PS3 i el resultat és més que acceptable. Estem davant una correcta aventura de plataformes, plena de salts i col•leccionables. El nivell de dificultat no és gens elevat, però és que és un joc dirigit especialment al públic més infantil.

No obstant això, hem de dir que el nou enfocament de la saga, més centrat en l’aventura i menys a trobar i capturar criatures, no ens ha acabat de convèncer. No perquè no sigui divertit, sinó perquè creiem que és molt més original el plantejament dels jocs de PSP i de Vita, mentre que aquest lliurament és “un més” dins del gènere dels jocs de plataformes. Finalment, no hem d’oblidar que tot aquell que es faci amb els dos lliuraments, el de la portàtil i aquest, gaudirà de certs extres, així com de la possibilitat d’intercanviar criatures per a la modalitat combat.

A nivell de contingut, és un joc adequat pels més petits. Malgrat el canvi d’enfocament del joc, no resulta violent. De fet, molts combats són solucionats amb escenes Quick Time, en les quals simplement hem d’estrènyer un botó en el moment just.

Firma: J. Carlos Amador Vigara