Killzone: ShadowFall

L’enèsima batalla

Després dels esdeveniments dels anteriors lliuraments, la història transcendeix ara la mera aventura endinsant-se al delicat món de la segregació i l’odi de la postguerra. La ficció transcorre al planeta Vektan, on la fi de la guerra intergalàctica ha creat una terra de ningú, a les portes del gran mur que separa als refugiats Helgast de la resta de civilització Vektan.

L’aparent pau entre grups socials no pot silenciar l’enfrontament civil entre faccions a un costat i a l’altre del mur. Lucas Kellan, ciutadà Vektan, la infància del qual va quedar marcada per l’odi entre les dues races, s’enrola en la guerrilla que pretén acabar amb l’ànsia llibertària Hellgan. Al mateix temps, els Hellgan lluiten per l’autodeterminació i el ressorgiment dels seus ideals imperialistes.

Immers en aquesta crua situació, Lucas aviat comprendrà tot el que s’oculta més enllà del conflicte, i de com l’ànsia de poder d’uns pocs transcendeix tot element racial. Res ni ningú és com sembla.

Avanç tecnològic next-gen

De nou trobem una història molt treballada en un joc que no deixa d’innovar dins de la saga, però que no ofereix res que no hàgim vist a hores d’ara. Evidentment, la cosa que més crida l’atenció és el motor gràfic next-gen en el ja colorit i espectacular món de Killzone. Si bé la interfície resulta millorable, Shadow Fall aconsegueix tornar a sorprendre’ns amb la nova ambientació, armament, però també amb un millorat multijugador que farà les delícies dels seguidors de la saga.

Malgrat tot, l’essència és la mateixa de molts altres shooters. Avançar per escenaris enfrontant-nos a tot ser vivent que ens trobem. S’ha de destacar que els mapes són molt més amplis i, en general, permeten rutes alternatives per progressar, cosa que atorga certa varietat a l’apartat jugable. Ara bé, l’absència de puzles o situacions que atorguin certa originalitat al desenvolupament, és un llast. Amb això no volem dir que no sigui un bon joc, sinó que no aporta res de nou que no hàgim vist en els anteriors lliuraments. Mercenary (la versió de Vita), per exemple, ens permetia veure el conflicte des de totes dues perspectives, però aquí tot és més lineal.

De totes maneres, tant l’acabat gràfic, amb uns escenaris realment impressionants, així com l’experiència multijugador, per 24 usuaris, demostren l’experiència de la productora tant en el desenvolupament de la història principal com en l’apartat en línia.

Conclusions

Killzone ShadowFall suposa el debut d’una veterana saga en PS4. El títol, sense ser dolent, ni molt menys, ofereix un desenvolupament lineal, molt similar al ja vist en molts altres shooters en primera persona. Malgrat tot, resulta llarg i intens –unes deu hores la campanya principal més l’online- i ple d’acció. Es troba a faltar algun puzle o element addicional que atorgui varietat al desenvolupament i una història que, en ocasions, no estigués tan subjecta a l’espectacle visual.
Respecte al seu contingut, va dirigit a un públic adult donats els elements de violència i llenguatge, en alguns moments justificats, però que freguen el mal gust en uns altres. És cru en moltes situacions i, malgrat que aquestes són de ciència ficció pura, són clarament destinades a majors d’edat.