Legend of Zelda: Tri Force Heroes

La crítica el principiant

Un nou Zelda arriba després dels reeixits A Link between Worlds i Majora’s Mask 3D. Aquesta vegada se centra a l’apartat multijugador, sent un títol especialment recomanat per jugar-ho amb altres jugadors.

Trama desenfadada

La princesa Cursilinda del regne de Pasarelia està trist. Una malvada bruixota li ha llançat un encanteri i ha canviat la seva vestimenta, sent ara veritablement ridícula. I en un regne amb aquest nom, això és no es pot consentir. Així arrenca aquesta nova aventura, amb un argument moltíssim més desenfadat que en anteriors ocasions.

Per jugar en equip

La clau per determinar si aquest títol val la pena és saber que se centra en el multijugador, ja sigui local (amb altres consoles properes) o online (amb amics o desconeguts). Només així es podrà gaudir plenament de la seva proposta. Està l’opció de jugar-ho controlant als tres personatges alhora, però el resultat és bastant desmanegat.

Dit això, l’objectiu és completar els 32 nivells –dividits en 8 mons- amb l’ajuda d’altres companys. Per començar la partida, esperem en una sala on s’uneixen altres jugadors i triem la missió. Una vegada en ella, primer haurem de buscar objectes que usem posteriorment per, després, passar uns desafiaments de dificultat creixent. Finalment, superem al boss final de la zona.

Com us podeu imaginar, la cooperació és bàsica per poder avançar. Compartim vides i rupies o gemmes i, si un falla, fallen tots. A través d’unes ordres molt senzilles podem demanar la col·laboració dels altres jugadors, ja sigui ordenant-los que vengen, que formem una columna entre tots, que usin objectes…

Fomentant la companyonia

Sens dubte, la cooperació és clau en aquest títol. L’èxit d’un és el de tots, com hem dit. El mateix ocorre amb el fracàs. La solidaritat entre jugadors és important. És cert que el component online podria atreure a gent menys “esportiva”, però ens permet limitar-ho només per a amics o abandonar la partida si ho desitgem.

El millor:

Un Zelda desenfadat i divertit.
La seva estètica estil A Link Between Worlds.
La companyonia entre jugadors.

El pitjor:

Molt limitat per jugar-ho un sol jugador.
Cal anar amb compte amb qui es juga.

Conclusions:

Zelda: Tri Force Heroes és un lliurament diferent, ja que aposta per un estil de joc cooperatiu. Es mantenen els elements clàssics de la saga, com són l’exploració, els puzles i les plataformes, al que se li suma un factor cooperatiu que entreté molt, si ens interessa aquest vessant. Si som dels que preferim jugar en solitari, quedarà molt limitat i és més aconsellable provar amb A Link between Worlds, Ocarina of Time 3D o Majora’s Mask 3D, tots ells en 3DS.

Respecte al seu contingut, els Zelda són títols aptes per a tot tipus d’usuaris. En aquest cas, no obstant això, hem de tenir en compte dos factors: l’important component online i l’alt nivell de dificultat. Per això té un PEGI +12.

Firma: J. Carlos Amador