London 2012

Igual que ocorre amb el llançament d’un joc basat en una pel•lícula, quan el producte en si es basa en una cita esportiva concreta, el resultat no acostuma a ser l’esperat. En línies generals, aquests títols acaben sent un cúmul de bones intencions però que no es plasmen a la pantalla. Al contrari, generalment trobem un títol mal acabat tècnicament i repetitiu. Serà capaç London 2012 de lluitar contra això?

El primer que crida l’atenció a London 2012 és la quantitat de proves de les que disposem des d’un inici. De fet trobem prop de 50 diferents, entre tennis taula, tir amb arc, llançament de javelina, de disc … o incomptables esdeveniments d’atletisme o natació. En aquest sentit, el títol és bastant complet i la bona ambientació que ofereix ens farà pensar que estem en els mateixos Jocs.

No obstant, a l’hora de jugar no totes són igual de senzilles i atractives. Si, per exemple, les proves de natació i d’atletisme són addictives i rejugablesaltres, altres com els partits de voleibol no responen tan bé. El sistema de joc és més tosc i simplement es basarà en donar-li a la pilota en el moment just, en escenes al més pur estil Quick Time Events. Una cosa semblant passa amb els partits de tennis taula, que no acaben d’oferir tot el que podrien. De tota manera, en línies generals, és divertit jugar la majoria d’esdeveniments.

Cosa semblant passa si juguem amb Move o Kinect, depenent de les proves. En general, la intenció és bona i busca aportar noves sensacions, però la realitat és que el control és imprecís en moltes ocasions.

Respecte a modalitats de joc, únicament tenim tres. La millor de totes, sens dubte, és “Jocs Olímpics”, on podrem reviure els principals esdeveniments després de crear al nostre esportista preferit. Aquesta ve a ser com una modalitat carrera, encara que resulta més curta i menys profunda quant a opcions.

Fora d’això, el principal reclam és el multijugador, on gaudirem tant local com en xarxa de divertides partides. La veritat és que aquesta opció allarga i molt la vida d’un títol que queda una mica curt per a un sol jugador.

En definitiva, London 2012 és un joc cridat a destacar mentre durin les olimpíades. I aquest és el seu principal defecte. Dubtem molt que tingui èxit quan finalitzi aquest esdeveniment esportiu. I el motiu no és perquè es basi exclusivament en aquest, sinó perquè no és capaç d’oferir al•licients per jugar-ho durant molt més temps. Si la modalitat principal fos més profunda i aportés més opcions, el joc hagués guanyat punts. A més, es troben a faltar més modalitats de joc. De tota manera, és una opció divertida i entretinguda, especialment si la gaudim en família.

Si ens centrem en el contingut, el joc és apte per a tots els públics, donat la nul•la violència, llenguatge groller o escenes inadequades, ja que la seva temàtica esportiva no ho permet. És una bona opció per jugar en família.

Diversió: 4; Jugabilitat: 3; Diseny gràfic: 3; Personatges: 3; Guió:-

Firma: J. Carlos Amador Vigara