Mass Effect 3

Mass Effect s’ha convertit en pocs anys en una d’aquelles sagues de rol-acció que tothom coneix i ho ha fet per mèrits propis. Quan fa uns anys vam començar a encarnar el comandant Shepard, poc pensàvem que la seva història, la nostra història, arribaria a uns nivells tan èpics. Ara, arriba el final, el tercer lliurament, que pretén posar el colofó a una saga com poques.

El joc part d’on el va deixar la segona entrega. Sense pretendre desmuntar la història, només comentarem unes dades. Tornem a encarnar Shepard i estem destinats, de nou, a la Terra on es produeix un nou atac per part dels Segadors. En un acte desesperat de supervivència aconseguirem sortir amb vida i amb la Normandia començarem una resistència desesperada, que sembla definitiva, contra l’enemic més despietat que mai hem pogut imaginar.

Així s’inicia el tercer lliurament d’aquesta saga, que pretén tancar la trilogia. I com sempre passa amb aquest tipus de jocs, només pels llaços argumentals que hem creat des de la primera entrega, una gran legió de fans es faran amb el joc sense pensar-ho dues vegades. I és que, veritablement, per als que ja vam gaudir amb els lliuraments anteriors, Mass Effect 3 serà un conjunt d’emocions igual d’intens que tancament de Metall Gear Solid 4 o de Gears of War 3. Ara donarem resposta a tots els dubtes que van quedar en l’anterior capítol. I, a més, podrem vincular-ho amb les nostres partides en els jocs anteriors perquè les nostres decisions tinguin repercussió en aquest nou lliurament.

En la batalla final, ens haurem d’enfrontar a onades d’enemics, però no ho farem sols. Comptarem amb l’ajuda dels nostres batallons, que gestionarem des de la Normandia i que, amb cert component de rol i tàctic, haurem de distribuir correctament perquè quedi compensat el nostre atac i la nostra resistència.

Com a novetat, una de les principals possibilitats del joc és l’opció de triar, només començar, entre tres opcions: història, acció i rol. A què es deu això? Senzillament a un interès de BioWare d’obrir el títol a un públic més general. No obstant això, per als aficionats a la sèrie, no trobarem excessius al•licients a jugar-lo només en la seva versió d’acció, ja que aquesta, per exemple, deixa bastant de banda el component del diàleg.

Partint de l’experiència completa del joc, Mass Effect proposa un sistema molt més orientat a l’acció que al rol, com sí feia la primera i la segona entrega. I això ho veurem des d’un principi, vinculat sobretot al argument. Així, en una mena de cursa contrarellotge, haurem d’enfrontar-nos a onades d’enemics. No obstant això, en aquest context, el component de recerca, exploració i diàleg ha quedat en un segon pla.

Això és, sota el nostre parer, un aspecte negatiu, parcialment. I és que el joc queda enfocat directament més com un joc d’acció que de rol. Ara, per exemple, les tasques secundàries es desprendran directament de les converses que escoltem, sense haver d’entaular conversa amb els personatges (i, repetim, dins l’opció de joc més completa). A més, en general es limitaran a haver de buscar per la galàxia alguna matèria primera, sense que ens detectin les naus dels Segadors, i emportar-ho, després, al personatge de torn.

Independentment d’això, el joc continua sent molt bo. El sistema jugable ha millorat, sobretot en els combats. Ara Shepard és més hàbil que mai i podrà rodar, saltar, parapetar-se, etc. Accions que van en la línia d’aquests enfrontaments constants. Aquestes possibilitats noves donen més dinamisme a uns combats que, això sí, no es fan en absolut repetitius, però que creen una jugabilitat molt més lineal. Per aconseguir aquesta varietat, tindrem fases amb combats frenètics a la nau, per exemple.

On el joc no flaqueja en absolut és en apartat tècnic. Personatges, escenaris … Tot està a un nivell de detall espectacular. Des del modelat dels rostres, passant pel nivell de detall dels escenaris, la grandària dels mateixos i fins i tot la quantitat d’objectes que podrem utilitzar del mapejat.

Però, independentment del component jugable i gràfic, com hem dit, Mass Effect 3 agradarà pel que és. I és que el joc ve per tancar un cercle, el de la història de Shepard, però també el de tota la nostra història que ens hem anat creant des del primer lliurament. Així que ja es poden preparar els aficionats a la saga per a moments èpics i emotius que acabaran resolent tots els nostres dubtes. Què oculta definitivament Cerberus? Què passa amb Ashley? Tots els vells coneguts de la saga tornaran uan vegada més per a la batalla final que desgranarem en els 16 finals que té el joc i que depenen de les nostres decisions principals.

Finalment, un altre dels punts forts del joc és el multijugador, tant cooperatiu com online. En aquests nivells, el component de rol està també perfectament integrat, podent pujar el nivell dels atributs segons els punts que tinguem. Això sí, els mapes es limiten, de nou, a acció a dojo en combats frenètics mentre intentem defensar la nostra base o eliminem enemics.

En definitiva, Mass Effect 3 és la culminació d’una gran saga. Emotiu, èpic i rodó, com qualsevol tancament de saga com cal. Encantarà, per tant, a tots els fans d’aquesta saga. Això sí, el joc ha fet un petit gir, principalment per l’argument, cap a l’acció, el que li fa perdre part del component de rol i d’exploració que tant ens agradava en l’anterior lliurament.

Quant al seu contingut, és un joc destinat exclusivament a un públic major d’edat. Tant la seva trama, complexa i profunda, com per les decisions, les relacions amb altres personatges (que fins i tot pot provocar relacions afectives-amb alguna escena poc apropiada-) i, sobretot, pel component d’acció, que eleva la violència considerablement. A més, té un elevat component online. Només per a majors d’edat.

Diversió: 4; Jugabilitat: 4; Diseny gràfic: 5; Personatges:5; Guió:5

Firma: J. Carlos Amador Vigara