Medal of Honor: Warfighter

Abans de res hem de deixar una cosa clara: Medal of Honor Warfighter no és un mal joc, tot el contrari. No obstant això, en un gènere tan sobreexplotat en aquesta generació i que té a Call of Duty i Battlefield com autèntics reis, la proposta que pretengui fer-los ombra no només ha de ser bona, sinó impactant. I aquí és on aquest nou lliurament de la saga d’EA no passa de ser més que acceptable.

Com tot shooter actual, la campanya per a un jugador és curta. Ho diem d’entrada perquè per a aquells aficionats a aquest gènere als quals no els agradi jugar en línia, se’ls farà realment limitada. Poc més de cinc hores i llesta. De tota manera, cal reconèixer que manté moments impactants. La història és narrada en format flashbacks per soldats, amb Preacher com a protagonistes, que reviuen situacions extremes en conflictes com el de Sarajevo, Somàlia o fins i tot l’11-M de Madrid. A més, aconsegueix tocar la fibra sensible amb certs moments impactants i emocionants.

En l’apartat jugable, malgrat l’intent d’EA d’oferir alguna cosa innovadora, el resultat queda a mitges. No penseu que tot consisteix a disparar i cobrir fins arribar al final del nivell, sinó que ofereix situacions d’allò més variades, com pilotar una Zodiac, conduir cotxes, etc. al llarg de 13 capítols. No obstant això, el diseny de la majoria de nivells és d’allò més lineal i guiat, amb l’única possibilitat d’anar d’A a B. A més, la IA rival és molt limitada, fins al punt que de vegades ofereix situacions una mica còmiques (com enemics que xoquen entre ells). A això s’afegeix l’irregular ús de la possibilitat d’utilitzar el sigil, l’acció directa o més bé l’estratègia, amb uns companys controlats per la consola poc interactius i bastant simples.

Si parlem de l’online, que és en el que veritablement destaca, el resultat és més complet. D’una manera molt senzilla i interactiva triem al nostre soldat entre 12 forces especials de diferents països i entre 6 classes diferents, cadascuna d’elles amb les seves habilitats pròpies. Un cop fet això, podem triar entre diferents modalitats, molt poc innovadores, això sí. Batalles per equips, Demolició, dominació de sectors … Més del mateix. Es troba a faltar una mica d’innovació i major ventall de possibilitats. El sistema de rangs segueix la línia de l’anterior lliurament i ens concedirà condecoracions a mida que avancem.

Gràficament el joc és notable. Amb el motor gràfic de Battlefield 3, l’aclamat Frostbite 2.0, els efectes estan perfectament reflectits en pantalla. A més, els danys estan molt ben reproduïts i els escenaris tenen un bon nivell de detall. Això sí, la diferència entre la versió de consola i PC és més que evident. I és que especialment la de PS3 i Xbox 360 està carregada d’errors o bugs de programació que no comprenem. Malgrat l’actualització llançada a dia d’avui, sorgeixen problemes poc comuns, com objectes que de sobte desapareixen o soldats que es queden enganxats amb objectes de l’escenari. Sincerament, són defectes molt poc coherents amb el potencial gràfic que ofereix. Al PC això no es veu ni la meitat.

En resum, Medal of Honor: Warfighter és un “podria haver estat però no ho és”. És un bon shooter però que no ofereix res que no hàgim vist ja en Call of Duty o Battlefiled. Una campanya individual bastant limitada i molt breu i un online potent però poc innovador. Si us heu de fer amb una versió, que sigui la d’ordinador, molt ben acabada, però teniu millors opcions i a millor preu.

Respecte al seu contingut, estem davant un joc violent, òbviament, pel seu estil. Els tirotejos són constants i l’acció l’ingredient principal del joc. Per això està recomanat per a majors de 16 o 18 anys. L’encertat aprofundiment i sensibilització sobre els conflictes que ofereix ens sembla un punt a favor, perquè ens atorga una altra dimensió a part de disparar, però en l’aspecte jugable és només adequat per a adults per la cruesa del propi joc i de les escenes (que poden ferir la sensibilitat de més d’un). El llenguatge és poc adequat.

Diversió: 3; Jugabilitat: 3; Diseny gràfic: 4; Personatges:3; Guió:2

Firma: J. Carlos Amador Vigara