La crítica del principiant
Les crítiques realitzades en molts mitjans del present joc, no fan justícia amb la realitat, al nostre entendre. I és que, moltes puntuacions no han estat del tot objectives, tenint en compte que les comparacions són inevitables amb l’obra de culta que és MegaMan. Per això, creiem que hem d’analitzar-ho com un joc independent, que no té res a veure amb els altres jocs del passat, excepte en el seu plantejament semblant.
Acció i plataformes a parts iguals
L’essència del joc es fonamenta en tres aspectes: els salts, els trets i l’elevada dificultat.
Com es tracta d’un plataformes, cadascun de les seves 12 nivells (nou d’inici, que triem al nostre gust, i tres desbloquejables) té un alt component de salts i habilitat. Hem de ser curosos i precisos tant en els mateixos salts com amb els dashes o derrapatges.
A mesura que avancem, ens trobarem amb infinitat d’enemics que haurem de vèncer disparant-los. No es tracta d’un shooter pròpiament dit i no és violent. Això sí, l’acció està molt present des del primer moment.
Aquest senzill plantejament que combina habilitat i trets ve acompanyat d’un nivell de dificultat considerable, fet pel qual la dinàmica de l’assaig-error és la més adequada per anar avançant. Resulten especialment complicats els enemics finals de cada nivell (els vuit robot-germans del protagonista), sent necessari buscar una estratègia determinada per superar-los. A més, conforme els derrotem, adquirirem noves habilitats que ens ajudaran en la nostra tasca.
Aventura intergalàctica
Per si encara no us feu una idea, es tracta d’un títol d’estil futurista. La pau regna i la violència es limita, exclusivament al coliseu de combat, on robots s’enfronten al més puro estil circ romà. No obstant això, un perillós virus informàtic els ha trastocat i s’estan convertint en una amenaça per a la raça humana. Bé, tots menys Beck, el nostre robot número 9, que és l’encarregat de salvar als humans tant dels robots normals com dels Mighty Numbers, els més perillosos de tots.
Ració extra
Un dels grans problemes del títol és la seva minsa durada. És cert que el nivell de dificultat és considerable, però cinc hores ens semblen insuficients per a un joc. Això sí, tenim unes quantes opcions per si ens quedem amb ganes de més després dels crèdits finals: una modalitat amb desafiaments en petites missions, una altra on haurem de derrotar a tots els bosses del joc a contrarellotge i un meravellós cooperatiu online.
El millor:
La seva estètica retro i els seus colorits gràfics.
És senzill però diverteix molt.
Un clar exemple que un joc d’acció pot arribar a tots els públics.
El pitjor:
Resulta molt curt.
Alguns nivells són bastant més fluixos que uns altres.
Gràficament no és capdavanter.
Conclusions:
Mighty no.9 és un entretingut plataformes en 2D amb un alt component d’acció. Ens ha agradat perquè resulta senzill de plantejament però moderadament difícil a l’hora d’avançar. Rescata l’essència dels clàssics i la posa al dia amb un resultat encertat. Això sí, és massa curt i no tots els nivells estan igual de ben plantejats.
Respecte al contingut, està classificat per a majors de 12 anys. No és excessivament violent ni visceral. Això sí, l’acció es continua.
Firma: J. Carlos Amador
Género: Plataformas
Subgénero: Acción
Plataformas: PC
Fecha lanzamiento: 24/06/2016
Els més grandets recordarem els mítics jocs protagonitzats per MegaMan, on les plataformes, l’acció en 2D i una elevada dificultat, eren els seus trets principals. Ara, el seu creador ens porta un nou personatge. Voleu conèixer-ho millor?