Nintendo Land

Els creadors de Wii Sports tenen la responsabilitat de crear de nou la insígnia de Nintendo. Per això, han creat un joc carregat de minijocs ambientats en els mons més coneguts de Nintendo amb el qual podrem gaudir tant sols com en companyia d’altres amics. En poques paraules, Nintendo Land és divertit, senzill i desenfadat.

El plantejament consisteix en visitar amb el nostre Mii un parc temàtic de Nintendo on tenim 12 atraccions jugables basades en les sagues més conegudes de la companyia. Cadascuna té les seves característiques i el seu sistema de joc, però totes fan un bon ús del nou Gamepad de Nintendo. Del total de minijocs, tenim alguns específics per a un jugador i d’altres per gaudir de forma cooperativa i competitiva. Això ens sembla un encert, ja que si bé s’aposta pel joc en equip, no s’obliden d’aquells que vulguin jugar sols. Però no només tenim aquestes opcions, perquè a més trobem molts secrets repartits pel parc. Podem jugar senzilles maquinetes amb les monedes que aconseguim, interactuem amb els Miis d’altres jugadors … Una infinitat de possibilitats en una proposta divertida com poques. Però, voleu conèixer més de Nintendo Land?

Les Atraccions:
Si pretenem gaudir amb fins a cinc companys, tenim una gran quantitat d’opcions multijugador.

– Mario Chase. Qui no ha jugat al tocar i parar? Doncs aquesta és la proposta del minijoc protagonitzat pel nostre Mii lampista. El jugador que controla el Gamepad encarna el Mii-Mario (vista aèria), que ha d’escapar d’un laberint mentre la resta d’usuaris intenten atrapar-lo (vista en tercera persona a pantalla partida). Es pot jugar de dos a cinc persones i és el millor minijoc de Nintendo Land. Senzill i addictiu, a més de ser molt simpàtic.

– L’aventura de Zelda ens ofereix la possibilitat d’avançar pel món de Link juntament amb tres companys més. Cadascun controla un Mii amb els Wiimotes i s’enfronta a enemics donant cops amb l’espasa (segueix perfectament el moviment del comandament). El quart usa el Gamepad com si fos un altre personatge però tira fletxes a mesura que toquem la pantalla. Divertit, encara que una mica simple.
– A Metroid Blast estem davant d’un shooter desenfadat on l’usuari que controli el Gamepad s’ocuparà de la nau, mentre que els altres el propi amb el personatge corresponent. A més permet jugar maneres cooperatius i competitius. Molt divertit i complet. L’univers de Metroid està molt ben dissenyat.

– Luigi ‘s Ghost Mansion: mentre que els jugadors que controlen el Wiimote intenten escapar d’un laberint un fantasma els intenta atrapar. Recordeu l’enyorat Pac-Man? Doncs una cosa semblant, encara que en aquesta ocasió només l’usuari que controla el Gamepad (el fantasma) pot veure els altres Miis -mentre que aquests només poden utilitzar la seva llanterna per sortir corrents-. Senzill però divertit com pocs. De dos a cinc jugadors. Del millor del joc.

– A Animal Crossing: Sweet Day se segueix l’essència del tocar i parar. Aquí el jugador del Gamepad ha d’atrapar uns lladres que volen robar tots els caramels. Amb el joystick esquerre controlem a un guardià i amb el dret a un altre. Divertit, encara que una mica simple en la seva mecànica. Per l’usuari del Gamepad una mica incòmode.

– Pikmin: és una aventura on haurem d’escapar de 16 mons diferents amb els nostres seguidors a mesura que destruïm tots aquells monstres que apareguin. Senzill i desenfadat, encara que és una mica curt. L’usuari que fa ús del Gamepad controla al personatge i ataca des de la pantalla d’aquest, mentre que els que porten el Wiimote faran el mateix des de la televisió. Hi ha l’opció de recol•lectar el màxim nombre de caramels.

Ja hem vist les opcions per a diversos jugadors. Però, què passa preferiu jugar sols? Sis propostes més per entretenir durant hores.

– Doneky Kong Crash Coure: hem de superar diferents nivells en els que portem una mena de carretó. La gràcia està en avançar sense xocar-nos amb res, cosa que no resulta gens, però gens senzill. Amb l’ús de les plataformes hem d’arribar a la sortida del laberint. Senzill gràficament però addictiu. I és molt difícil. Tot un encert.

– A Yoshi s Fruit Cart l’objectiu és que el simpàtic dinosaure recol•lecti totes les fruites. No obstant, no és tan senzill. Amb el panell tàctil hem de dibuixar el recorregut perquè el nostre amic realitzi la seva tasca. El problema és que al Gamepad no apareix cap obstacle, per la qual cosa hem de precisar prou bé perquè el bo de Yoshi es faci amb la seva.

– Balloon Trip Breeze: ens proposa crear corrents d’aire amb el traç del Gamepad per permetre al nostre Mii que reculli tots els globus possibles. Això una mica menys divertit, però entreté bastant.

– Captain Falco s Twister Race ens ofereix carreres contrarellotge en què farem ús del Gamepad per prendre les corbes. En total 12 trams plens de trampes. Una mica difícil i bastant curt.

– Takamaru s Ninja: és un arcade a l’estil Fruit Nija de sistemes IOS. És senzill però addictiu. Ens repta tombar ninjes amb shurikens. Apuntem amb el Gamepad a la pantalla i disparem lliscant el dit pel mateix. És molt entretingut, però molt curt.

– Finalment trobem l’opció d’Octopus Dance, un arcade de ball en què imitem moviments de tres en tres amb els estics del mà i el propi Gamepad. Menys entretingut que la resta. El deixareu per la dificultat.

En resum, Nintendo Land és un joc molt divertit i senzill. Ofereix 12 propostes d’allò més variades que gaudireu tant sols com en companyia. Sí que és cert que algunes atraccions són massa curtes i altres no massa originals, però en general és un opció ideal per jugar en família. El seu contingut és adequat per a tots els públics, encara que algun minijoc és una mica violent i altres una mica complicats, però el gaudiran tant petits com alguns més grans.

Diversió: 4; Jugabilitat: 4; Diseny gràfic: 4; Personatges:4; Guió:4

Firma: J. Carlos Amador Vigara