No Man’s Sky

La crítica del principiant

Món “gairebé” infinit

El primer que cal preguntar-nos és: com és possible un món obert tan gran? La resposta és mitjançant la generació d’entorn procedural. Permetin que ens expliquem: Recorden Minecraft, aquest gegantesc món fet de cubs?

Es tracta del “cometiempos” més famós de la història del videojoc, amb canals de Youtube dedicats en exclusiva, llibres, marxandatge i centenars d’hores cremades pels nostres fills i alumnes a força de fer clic sense parar en mapes aleatoris nous cada vegada. Entorns generats per un patró que repeteix simples regles per partir de zero. Això dóna com resultat sensació d’amplitud i novetat, principals factors creadors d’addicció en els videojocs.

No Man’s Sky, utilitzant la mateixa tecnologia de disseny aleatori de Minecraft -encara que una mica més elaborada-, porta el món obert a l’àmbit ciència ficció espacial, permetent-nos visitar planetes d’una grandària gairebé real, amb una física poc realista però suficient. És tal la magnitud del joc que cada vegada que entrem en un planeta nou, tenim la certesa que cap altre jugador l’ha visitat abans. A més, el joc ens dóna la possibilitat de canviar els noms automàtics que reben plantes i animals pels que nosaltres vulguem, ja que literalment, som els seus descobridors!

Què ofereix?

Fins a aquí bastant apetitós. Promet hores i dies d’exploració, tota la vida, si així volguéssim. No obstant això l’experiència ha deixat bastant que desitjar.

La veritat és que el que podem fer no resulta massa interessant. Anar de lloc d’avançada en lloc d’avançada; treure fotos als animals i plantes per pujar-los a la base de dades Atles (la biblioteca de l’univers No Man’s Sky); interactuar amb alienígenes de forma molt basta i limitada; extreure recursos com combustible, aliment o millores per al nostre motor intergalàctic; i, de tant en tant, ser atacats (fins i tot derrocats) per naus pirates hostils famolenques de botí…

No és or tot el que rellueix

Tot el que s’ha dit està bé i resulta entretingut les primeres vegades. Després es torna una mica tediós. Explorar està bé, sí; però es troba a faltar una mica més d’acció i intriga, així com possibilitats de creació d’objectes o útils, doncs a part de millorar la nostra nau o augmentar la quantitat de materials per al nostre vestit espacial, poc més podem fer.

Respecte al factor jugabilitat, els planetes són diferents però, ara mateix, resulten massa semblats. El joc està també dissenyat per ser més inhòspit, sorprenent, hostil i original segons aprofundim més i més en la galàxia.

Així i tot, ens falta alguna cosa. O sobren planetes, segons es miri. Quan tenim tant per explorar, ens cal una motivació addicional, o no ens mereixerà la pena invertir tot el temps del món, que és sens dubte el que ens demana el joc. Per un preu així, ens preguntem si és recomanable. Nosaltres no ho veiem gens clar.

Firma: Juan Boza