PES 2014

La saga PES porta anys sumant despropòsit rere despropòsit. No som pocs els que vam créixer amb ella i que, molt al nostre pesar, la vam deixar de costat en detriment de FIFA. Alguns lliuraments van baixar el nivell de la saga moltíssim (com el joc de 2008, 2010 o 2011). No obstant això, la de l’any passat ens va deixar bastant bon sabor de boca. Sense arribar a cotes excel•lents, el seu nivell era més que acceptable, malgrat necessitar un canvi del motor gràfic urgentment. Doncs bé, aquest any es compleix el somni i PES 2014 estrena el prometedor FOX ENGINE (el motor que usarà Metal Gear Solid 5). El resultat, no obstant, encara és agredolç.

Tan sols encendre les nostres consoles i començar a jugar a aquest nou PES traiem dues conclusions ràpides. D’una banda, el salt gràfic és molt important, les animacions més fluïdes i el control molt més ampli quant a opcions, amb una pilota molt més lliure que en lliuraments anteriors. No obstant això, es nota que al joc li falta temps de cocció i que té greus defectes que en pocs mesos s’haguessin solucionat. Alguns es corregiran via actualització, uns altres hauran de treballar-se per al proper any.

JUGABILITAT

A nivell jugable, que és el que ens preocupa parlant d’un PES, el joc dóna una de freda i una de calenta. Ara tot és més pausat, sent necessaris més tocs de pilota per trenar les jugades –cosa que recorda gratament als PES de PS2-. Per tant, el component tàctic que solia proposar la saga i que torna, la apropa més als simuladors que al arcade.

Tot i això, el control ofereix algunes novetats enutjoses com a poc. El sistema de passada en profunditat ha canviat per una opció difícil de dominar. Ara funciona amb un punt de mira que es dibuixa sobre el camp i que haurem de moure perquè el jugador vagi cap al lloc indicat. Però no només resulta complex, sinó que la IA dels nostres companys tampoc ajuda, per la qual cosa en més d’una ocasió la jugada acabarà en no res. Per això és aconsellable usar els controls manuals, de tal manera que manegem a la major part de l’equip en tot moment.

Una altra novetat inclosa és l’estil tàctic per als defenses, sent possible ara realitzar una càrrega i ficar el cos del nostre jugador. Ara bé, això també crea uns desajustaments, amb defenses que aconsegueixen guanyar la posició a jugadors que destaquen precisament per la seva potència d’arrencada o per la seva velocitat. També són qüestionables els xuts a porta, que moltes vegades segueixen la mateixa direcció. Tot això per no parlar d’alguns errors importants de la IA, com porters que es queden quiets o defenses que no segueixen a l’atacant.

MODALITATS

Si parlem de les modalitats que ofereix, poques novetats podem apreciar. Als clàssics “Liga Máster” i “Ser una Leyenda” no se’ls uneix cap apartat de pes. Com a molt és remarcable l’aparició de la “Champions League” asiàtica, a més de l’europea i la Copa Libertadores. A nivell de llicències, a més, falten clubs importants, com la major part de la Premier League –a excepció del Manchester United-.

L’online és un altre punt a millorar. En primer lloc, a data del llançament no estava disponible, i amb l’actualització llançada fa pocs dies s’ha pogut esmenar. D’entre les seves opcions, només la Lliga Màster online torna a ser remarcable, a l’espera de la modalitat 11 vs 11 que arribarà en una altra actualització les properes setmanes.

VALORACIÓ

PES 2014 és un exemple més que la saga avança a un ritme diferent durant aquesta generació. Sense resultar un mal joc, no acaba de quallar en molts aspectes, com alguns controls i innovacions jugables bastant enutjoses. A més, és un producte que ha sortit al mercat inacabat (ni tan sols té les plantilles actualitzades, cosa que se solucionarà pròximament) i mancat de cocció. Contingut adequat per a tots els públics però el seu vessant més cap a la simulació ho limita, al nostre judici, a majors de 7- 12 anys.

Diversió: 4; Jugabilitat: 3; Disseny gràfic: 5; Llicències:2; Guió:-

Firma: J. Carlos Amador Vigara