PES 2017

La crítica del principiant

Cap saga com PES (Pro Evolution Soccer) per demostrar que es pot renéixer de les cendres. Després de dominar el territori futbolístic durant tota l’època de PS2 i Xbox, la saga es va veure abocada al fracàs en la passada generació de consoles, amb lliuraments tan dolents com a PES 2008, PES 2011 o PES 2014. Per sort, amb l’arribada de PS4 i XOne les coses han canviat. Si l’edició de l’any passat recuperava l’essència del mític PES 06, aquest any la millora encara més.

Futbol directe però real

Dos factors són els que van fer famosa a aquesta saga: l’equilibri entre l’arcade i el simulador i el component d’incertesa en els partits. I és que, per exemple, podíem haver derrotat a un Madrid o Barcelona i caure estrepitosament davant d’un nou ascendit després de malgastar vint oportunitats clares. Aquella sensació que ens feia “maleir el comandament” és la mateixa que tenim després de jugar a PES 2017.

El joc mescla perfectament el realisme dels partits amb un ritme més propi d’un joc arcade. És senzill crear jugades al primer toc i les passades a l’espai són bastant precises, per la qual cosa ens plantarem davant del porter sense massa problemes. Les filigranes i els regatejos s’introdueixen de manera automàtica en les jugades. Així no és d’estranyar veure com un jugador “punxa” la pilota en un control o fa una rabona espectacular.

Ara bé, no tot és tan fàcil, perquè la defensa sap escorar perfectament i, si no estem ben posicionats, el nostre xut marxarà lluny de la porteria. A més, els porters “canten” menys que en altres ocasions i, per tant, marcar un gol no és tasca senzilla.

En resum, tenim una jugabilitat directa però exigent amb un sistema de passades i xuts realistes però espectaculars i una IA (Intel•ligència Artificial) molt ben treballada.

A tot això cal sumar-li un element molta important aquest any: la tàctica. Gràcies a les noves possibilitats, podem introduir ordres en ple partit per canviar el que estem veient. Veritablement són útils i donen resultat. Per exemple, si no ens va bé jugar amb un rombe al centre del camp, obrim bandes i canviem jugadors de posició.

Modalitats de joc

Ens esperen una bona quantitat d’opcions, si bé cap és nova. La Lliga Master i My Club tornen a ser protagonistes essencials del joc. En la primera, trobem a faltar als mítics Castolo, Miranda o Stein –jugadors inventats que tenia el nostre equip en començar- però continua sent igual d’addictiva. L’objectiu és, com sempre, portar al nostre equip a la fama a base de fitxatges, futbol i una sàvia gestió en els despatxos. La segona, és la versió descafeïnada del Ultimate Team de Fifa.

Altres opcions són Ser Leyenda (on controlem a un jugador des dels seus inicis) o la Champions League i l’Europa League, que completen una oferta àmplia però que no presenta res de nou respecte a l’any passat.

Com a nota negativa, comentar que molts equips no estan llicenciats i tornen a tenir noms ficticis que podrem editar. En la Lliga, per exemple, només Barcelona i At. De Madrid estan llicenciats.

Realisme en el camp

A nivell visual segueix el camí de l’any passat. Les cares dels jugadors són molt reals i els estadis estan molt ben recreats. Potser les animacions segueixen sent una mica robòtiques, però és que aquesta sèrie mai ha estat competència per Fifa en aquest apartat.

Finalment, un aspecte a millorar considerablement és el so. Els comentaris de Maldini són pèssims i l’ambient de l’estadi, millorable.

El millor:

Jugabilitat directa i espectacular.
La tàctica en viu soluciona partits.

El pitjor:

Molt poca novetat al vist l’any passat. Si no vau jugar a PES 2016 és una grandíssima opció però si ja ho vau fer…
Llicències molt que deixen que desitjar.

Conclusions:

PES 2017 torna a ser un digne rival de Fifa amb aquest lliurament. Malgrat que és excessivament conservador respecte a l’edició de l’any passat, poleix alguns aspectes jugables per presentar-nos un completíssim i excel•lent simulador futbolístic. Estem contents que sigui una gran alternativa a la versió d’EA. Tot i així, aporta poques novetats respecte l’any passat.

Firma: J. Carlos Amador