Resdient Evil: Mercenaries 3D

La saga Resident Evil sembla haver caigut en una letargia del qual no acaba de despertar. Polèmiques al marge pel seu alt nivell de violència, les primeres entregues van suposar una veritable revolució en els jocs d’aventures, creant, juntament amb altres grans com Alone in the Dark, l’anomenat sub-gènere dels Survival Horror.

Així, tot i tractar de jocs només recomanables per a adults, els lliuraments de la primera Playstation van ser un èxit. En Playstation 2, van arribar dos lliuraments més, amb especial menció a la quarta part, que donava un nou aire a la sèrie, deixant una mica de banda els zombies.

No obstant això, el cinquè lliurament va protagonitzar una gran quantitat de crítiques, la majoria negatives. Primer, per substituir definitivament a zombies per persones de raça negra “posseïdes”, el que li va atorgar connotacions racistes. A més, el nivell de violència va augmentar fins a límits veritablement impactants i el pitjor de tot: el joc ja no era un Resident Evil com a tal, sinó que s’assemblava qualsevol més a qualsevol altre joc d’acció. En resum, hi va haver crítiques molt negatives a la feina de Capcom.

Ara ens arriba aquest Mercenaries, que ve amb dos propòsits: per una banda engreixar l’escàs catàleg de 3DS, i per altra a demostrar el seu potencial gràfic. Com hem comentat, el joc es basa en la modalitat mercenaris que ja incloïen Resident Evil 4 i 5. Una modalitat en la que haurem de superar fases on ens enfrontarem a hordes de zombies en un temps concret.

Aquesta idea és, exclusivament l’única que s’explota en el joc, que no aporta res més que aquesta modalitat, però ampliada en certa manera. Així, el joc presenta 30 missions que haurem de superar alternant entre fins a 10 personatges, cadascun amb les seves característiques pròpies.

Gràficament, com era d’esperar, el compleix amb escreix, mostrant tot del que és capaç la nova màquina de Nintendo. No obstant això, ni història, ni jugabilitat acompanyen. La primera, simplement perquè no existeix; la segona, perquè la posada en escena és sempre la mateixa, repetitiva i poc variada. A més, les 30 missions duren poc.

En resum, Mercenaries 3D és una mostra més de fins a quin punt esgotar una llicència pot ser perillós. El joc simplement suposa una ampliació de la manera mercenaris de RE4 i RE 5. A més, no aporta res de nou a l’argument i resulta repetitiu. Resulta extremadament violent, com sol ser habitual en la sèrie, per la qual cosa no es recomana a menors de 18 anys. Com a curiositat, porta una breu demo jugable de Resident Evil Revelations, la que serà la primera entrega d’un Resident Evil com a tal en la portàtil de Nintendo.

Diversió: 2; Jugabilitat: 2; Diseny gràfic:5; Personatges: 3; Guió:0
Firma: J. Carlos Amador Vigara