Resistance: Burning Skies

Resistance: Burning Skies ens posa en la pell d’un jove bomber que, gairebé sense voler-ho, es veu immers de ple en un conflicte contra els Chimera, aquests éssers monstruosos que intenten envair la terra. Així, Burning Skies serveix com precuela de Resistance 2, i ens situa a principis de 1951, quan es produeix l’atac. El nostre paper, lògicament serà el de derrotar tot mutant que aparegui i trobar a la nostra família.

Amb aquest plantejament se’ns presenta un shooter a l’ús. Fins i tot podríem dir que és massa convencional. I és que s’esperava molt d’aquest joc. La saga Resistance és una insígnia de PS3 i la seva adaptació a Vita es presumia, si més no, igual de bona en tots els sentits. No obstant això, el joc, sense ser dolent, no arriba al nivell que esperàvem.

Com dèiem, resulta massa convencional. Les fases són simples pel que fa a objectius i desenvolupament. El problema dels “passadissos” que tant critiquem és aquí present, amb una única ruta a triar, de la qual haurem d’eliminar als enemics que apareguin. A més, el sistema de checkpoints no aporta un al•licient extra pel que fa a dificultat, ja que arribar a un d’aquests punts no resulta excessivament complicat. De fet, les nostres primeres partides han estat en la modalitat “difícil” i no ens va suposar pràcticament cap repte (cert és que alguns enemics gegantins són una mica complicats).

Però, malgrat tot, el desenvolupament enganxa per la trepidant acció. I és que des que vam començar la partida, ens veiem capficats en combats sense fi on les nostres estimades “chimeras” intentaven fer-nos la vida impossible. Però no tenim per què preocupar-nos, perquè ens acompanyarà un ampli arsenal que, a més, podrem millorar a mida que avancem. Aquesta característica ens ha semblat interessant, ja que ens permetrà crear armes veritablement potents, com vulguem.

La campanya, per tant, resulta entretinguda i no és excessivament curta. A més, ve acompanyada per un multijugador, que si bé no és res de l’altre món, compleix la seva funció d’allargar més la vida del joc. Amb diversos mapes i modalitats resulta decent.
On el joc no convenç, és en l’apartat tècnic. No és que decebi, però s’esperava molt més d’un joc com aquest. Les quimeres es repeteixen, els escenaris són plans i permeten molt poca interacció. A més, el modelatge dels altres personatges no passa d’un correcte nivell. En comparació amb altres títol de Vita, és bastant fluix.

Finalment, respecte al seu contingut, el joc és violent perquè es tracta d’un shooter en primera persona. Tot i el seu contingut basat en ciència-ficció, els combats són continus i poc recomanats per als menors de 16 anys. A més, el vocabulari, de vegades, no és el més adequat.

En definitiva, Resistance és un joc entretingut que, en línies generals, compleix bé. És divertit i addictiu. No obstant això, potser les il•lusions que ens havíem fet han deixat el resultat bastant curt. Esperàvem un títol d’aquests de referència i tenim un shooter més (això sí, és el primer de Vita). Els incondicionals de la saga ho gaudiran. A més, el seu contingut no és adequat per a menors de 16 anys pels moments violents que comporta. Això sí, no té res a veure amb altres shooters de tall més realista.

Diversió: 3; Jugabilitat: 3; Diseny gràfic: 2; Personatges:3; Guió:3

Firma: J. Carlos Amador Vigara