Saint Seiya: Batalla por el Santuario

Algunes sèries van marcar les nostres infàncies, com Dragon Ball o Els Cavallers del Zodíac. I precisament, aquesta última és la que rebem ara en la seva millor versió. Malgrat que la sèrie original va acabar allà per 1989, des de fa uns anys Saint Seiya (el seu títol original) torna a pegar fort amb la saga d’Hades i la de Lost Canvas (i hi ha prevista una nova per a aquest any). Ara ens arriba el videojoc corresponent amb la primera saga de totes, la del Santuari i promet fidelitat absoluta a la sèrie.

El joc, al més pur estil de la sèrie, ens ofereix la possibilitat d’encarnar als cinc cavallers de bronze: Seiya, Shiryu, Shun, Hyoga i Ikki. Amb ells, però especialment amb Seiya, haurem de superar els 12 santuaris dels cavallers d’or per arribar a Atenea.

El sistema de joc és totalment arcade, al més pur estil beat’em up. Haurem d’enfrontar-nos a onades d’enemics que apareixen un rere l’altre fins que al cavaller d’or de torn. El sistema és entretingut i els combos que podem enllaçar són totalment fidels al vist en la sèrie. No obstant això, aquesta mecànica es fa repetitiva i a la llarga tots els santuaris es redueixen a fer el mateix. Aquest problema es podria haver solucionat amb una mica més de varietat o possibilitats jugables.

Però, per intentar guanyar una mica més de profunditat, el joc ofereix la possibilitat de gaudir d’alguns desafiaments que ens picaran i amb els que a més podrem compartir informació amb altres usuaris. A més, podrem jugar-los tant en solitari com en multijugador.

Quant a l’apartat gràfic, el joc és un calc de la sèrie. Tant escenaris com enemics semblen trets de la pantalla, amb un estil cell-shading perfectament recreat. Sí que és cert que els enemics es repeteixen constantment i que podrien estar més detallats, però segur que els fans de la sèrie gaudeixen de valent.

En definitiva, Saint Seiya és un joc ideal per als fans de la sèrie. Tots aquells que vam créixer amb aquesta gaudirem d’aquesta adaptació. Ara bé, no és un joc punter ni un referent en el seu gènere. El motiu és senzill: és repetitiu, manca varietat de situacions i més possibilitats jugables. A més, l’apartat gràfic, tot i ser fidel a la sèrie, podria ser més espectacular. De tota manera, és una opció interessant.

Quant al seu contingut, és recomanable a partir dels 12 anys. És violent donat el gènere a què pertany i les batalles contínues remarquen això. De tota manera, no apreciem ni rastre de sang ni de realisme en les escenes.

Diversió: 3; Jugabilitat: 3; Diseny gràfic: 3; Personatges:3; Guió:5

Firma: J. Carlos Amador Vigara