Sly Cooper: Ladrones en el tiempo

Ladrones en el Tiempo parteix de la idea de viatjar a través de diferents èpoques de la història per evitar que el dolent de torn faci desaparèixer els avantpassats del propi Sly i les seves arts del robatori. Per introduir la història tenim cinemàtiques extenses que, amb un estil cel shading, li donen un toc desenfadat. Tot i que la història no té més atractiu que presentar les diferents fases, ràpidament ens familiaritzarem tant amb Sly com amb els secundaris Murray i Bentley o la pròpia Carmelita Fox.

Però l’autèntica gràcia del joc és el seu apartat jugable. Al llarg d’aquest viatjarem per diferents fases de la història. Des de la Prehistòria, passant per l’Edat Mitjana o el llunyà Oest, acompanyem Sly, Murray i Bentley en nivells d’allò més variats. Principalment, fem servir l’ós rentador, en fases en què es combina el sigil amb les plataformes d’abans (recorden bastant a títols senzills però addictius com els primers Spyro o Jack and Daxter), però en moments determinats fem servir l’hipopòtam, la tortuga o Carmelita Fox en missions que combinen l’acció amb els minijocs. Amb Bentley gaudirem de minijocs de hackeig, mentre que amb Murray viurem fases d’acció. Tot això fa que el joc sigui d’allò més variat, ja que trobem fases de conducció, minijocs de punteria, plataformes, acció, puzles … Tot per fer-nos passar una estona d’allò més entretinguda.

Tot i que la corba de dificultat és més aviat escassa i no ens costarà gens ni mica poder avançar, el joc no es fa per a res curt. La gran quantitat d’extres i objectes ocults fa que haguem d’explorar els nivells fins al més mínim detall, ja sigui per trobar monedes o robar-les als vilans o per trobar millores que ens permetin obtenir noves habilitats i vestits per Sly. Amb tot això, el títol, tot i no ser massa llarg, és molt complet.

Gràficament és d’allò més colorit. Els escenaris són amplis i ens permeten moure’ns amb bastant llibertat i els personatges llueixen aquest estil desenfadat propi dels dibuixos animats. De tota manera, en PS Vita destaquen més, potser perquè en PS3 estem més acostumats a jocs de gran calibre visual, mentre que a la portàtil encara escassegen.

En resum, el nou Sly Cooper és una delícia tant per a jugadors joves com per als que hem crescut amb les aventures de l’ós rentador a PS2. És un joc senzill, que no suposa un repte però que és tan variat que agrada pel simple fet d’anar avançant. El seu toc desenfadat i la seva senzillesa el fan ideal per als més joves (el seu contingut no resulta pràcticament violent), tot i que hem de reconèixer que els més grans passarem una bona estona amb les noves aventures de Sly. Tant la versió de PS3 com la de Vita són idèntiques (inclou cross-buy, és a dir, que si comprem la de PS3 ens podem descarregar gratis la de Vita, però no al inrevés), si bé mentre que a la consola de sobretaula trobem propostes igual de divertides (com els propis Jack and Daxter), en la portàtil trobem pocs plataformes de l’estil (el magnífic Little Big Planet és en 2D).

Diversió: 5; Jugabilitat: 4; Diseny gràfic: 4; Personatges:5; Guió:3

Firma: J. Carlos Amador Vigara