Splinter Cell: Blacklist

Argument

Per els qui no hagin jugat a cap Splinter Cell, han de saber que estem davant una saga de videojocs d’espionatge molt coneguda. En ella, al llarg dels seus molts lliuraments, hem hagut de superar crisis governamentals provocades per amenaces terroristes. Aquest mateix plantejament és el que segueix aquest últim lliurament, Blacklist, en la qual una nova amenaça, els anomenats Los Ingenieros, ha donat un ultimàtum als Estats Units amb una sèrie d’atacs en punts estratègics, per així provocar un nou conflicte. Amb aquest panorama, encapçalarem el Fourth Echelon, un grup d’agents secrets on el propi Sam Fisher és el cap.

Com si de la sèrie 24 es tractés, tot té un component molt intens i cinematogràfic. Per solucionar aquesta crisi hem de resoldre diferents missions per tot el globus per trobar al capdavanter d’aquest grup terrorista en una carrera contrarellotge.

Jugabilitat

No penseu en Blacklist com un joc d’acció a l’ús. La proposta de Ubisoft és molt diferent. Si ja ho heu jugat en alguna ocasió, sabreu que aquí l’important és el sigil i jugar amb les ombres, per poder avançar sense aixecar sospites. L’enfrontament directe gairebé mai és la solució. Per això, el joc ens planteja tres estils diferents que ens atorguen experiència a mesura que avancem en el mateix. Fantasma, si evitem que ens detectin, així com qualsevol enfrontament letal; pantera, similar però molt més letal; i assalt, més enfocat a l’acció.

Sigui el que sigui el nostre estil, repetim que l’important és passar desapercebuts i jugar amb els entorns per evitar que ens detectin. I és que en un nivell mitjà-alt, amb un parell de bales rebudes haurem de tornar a començar. D’aquesta manera, podem buscar rutes alternatives, posar esquers per distreure als guàrdies, disparar a les llums… Tot el que sigui necessari perquè no ens vegin.

De la mateixa manera, ens ha semblat molt interessant la proposta que fa aquest nou lliurament. En tot moment podem decidir si matar o no als terroristes enemics, sent possible utilitzar claus de combat amb les quals els deixem KO sense necessitat d’acabar amb ells. Així mateix, quan donem caça a algun dels enemics importants, el joc dóna pas a un debat moral en el qual nosaltres decidim si acabar amb ells o simplement els dentem (tot això té repercussió en el nostre desenvolupament).

Gràfics

El joc és una autèntica meravella. Està perfectament realitzat, els escenaris estan plens de detall i els jocs de llums són increïbles. En algunes fases on travessem rierols, és una autèntica delícia parar-nos a veure com flueix l’aigua o el reflex del sol en la mateixa.

Modalitats i extres

A més de la història principal, bastant llarga, tenim una gran quantitat d’extres en el joc. En primer lloc, tot un seguit de col•leccionables al llarg de les missions, com a portàtils que hackear, bústies amb dades que descobrir o fins i tot objectius de valor que atrapar. Però és que a més, des del nostre avió tenim una gran quantitat de missions secundàries que aporten varietat al títol. Tot això sense oblidar-nos del fort component cooperatiu, que ens permet veure les missions d’una altra manera.

Conclusions

Splinter Cell Blacklist és un joc d’acció i espionatge dels quals no queden ja. Aquí no es preval el gallet fàcil i la violència sense sentit, sinó que és més important jugar amb l’entorn meditar sobre com avançar. Les missions són molt interessants i la història enganxa com les millors produccions d’espionatge –vegeu 24 o Homeland-. Un títol molt recomanable.

Contingut

El joc està catalogat per a majors de 16 anys. Nosaltres ho limitem per a majors d’edat. Malgrat que té acció i és violent, dóna la sensació que no és una violència gratuïta i sense sentit. No obstant això, és un joc realista i cru que va dirigit a un públic adult. Té algunes cinemàtiques dures.

Firma: J. Carlos Amador Vigara