The Last Guardian

Análisis

La crítica del principiant

Una història d’amistat

El joc està protagonitzat per un nen que desperta en un niu en una vall lúgubre. Al costat d’ell trobem encadenat a Trico, una bèstia mig au, mig gat. Junts hauran d’escapar d’aquest inhòspit lloc al llarg d’una aventura única.

Però el millor del joc no són ni les seves gràfiques ni les seves mecàniques jugables, sinó l’amistat que es crea entre el jove i la criatura. Des del primer minut, estem davant d’un títol que desprèn una aroma única. Ni hi ha odi ni violència ni rancor. Aquí brilla l’amistat, la cooperació i l’amor. Un amor entre el jove i el monstre que ens farà emocionar.

Puzles i plataformes

I com es plasma aquesta temàtica en un joc? Doncs estem davant d’un plataformes amb puzles. Recorda molt a aquelles aventures de PS2 en les quals no tot era acció directa. Cada escenari és un trencaclosques en què la lògica i l’habilitat són essencials. D’una banda, perquè hem de descobrir quin és la ruta a seguir per arribar al següent escenari. Per un altre, perquè per aconseguir-ho haurem de saber què fer i com interactuar tant l’entorn i amb Trico –i no és senzill, perquè requereix paciència en l’aprenentatge, com si fos la nostra mascota-.

Malgrat tot, la majoria de puzles són relativament senzills i avançarem sense massa problemes. Si bé, també ens bloquejarem fins trobar la solució. Què tal si Trico genera una gran onada perquè pugi el nivell de l’aigua i, així, poder arribar a una plataforma impossible? Serveixi aquest exemple per entendre la mecànica del joc.

Respecte a l’acció, és bastant escassa. Com som un nen i estem indefensos, hem de ser enginyosos per enfrontar-nos als enemics que apareguin de tant en tant. Per a això, o bé tenim a Trico a prop, o haurem de fugir com puguem. Repetim, no hi ha violència significativa.

El millor:

L’amistat i la cooperació entre el noi i la bèstia.
Tracta temes molt descurats avui dia en els videojocs: amor, respecte, amistat…
Els puzles són molt enginyosos.

El pitjor:

Ritme lent i pausat.
Podem bloquejar-nos davant d’algun puzle.

Conclusions:

The Last Guardian és un d’aquests videojocs únics que rebem amb comptagotes. Estem farts de títols d’acció gratuïta amb l’excusa que és el que ven. Aquest videojoc és un exemple de què es poden fomentar bons valors i resultar divertit i desafiant a parts iguals. Gran opció encara que la gaudiran més els joves i adults. El grau de dificultat la limita als més petits.

Firma: J. Carlos Amador

ficha técnica

Género: Plataformes

Subgénero: Aventures

Plataformas: PS4

Fecha lanzamiento: 07/12/2016

Público

+12 años

Valoración

Contenido

Humor

Acción

Violencia

Sexo

Fuimito Hueda és el creador d’aquesta aventura. Segurament no us soni, però és pare també d’ICO i Shadow of the Colossus, dos dels jocs més recordats de PS2. La història del que ens ocupa no és ni d’acció ni de violència, sinó de fomentar la cooperació, l’amistat i la companyonia. Així és The Last Guardian, un viatge a la infància.

Trailer

Idiomas: Castellà

¿Juego en red?: 0

Número de jugadores: 1

Precio: 59,95€

Distribuidora: Sony

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies