The Legend of Zelda: A Link Between Worlds

Era l’any 1991 quan en la mítica Super Nintendo debutava un joc que canviaria la història de les aventures per sempre. El seu títol era The Legend of Zelda: A link to the Past. Vint-i-dos anys després, el mestre Aonuma reedita aquesta aventura però amb suficients novetats com per tractar-la com una autèntica seqüela.

A Link between Worlds és una dels millors lliuraments de la saga The Legend of Zelda. Tan sols l’obra magna Ocarina of Time i el propi A Link to the past li poden fer ombra. I és que, a pesar que aquesta franquícia és sinònim de qualitat, aquest títol no només ens ha agradat, sinó que ens ha fet recordar com eren els videojocs fa ja uns quants anys.

El malvat Yuga i la seva afició pels quadres

La història parteix, aquesta vegada, de l’afició de l’hereu de Aghnim, el malvat Yuga, per la pintura. I és que, aquest injust ésser, ha convertit als Set Savis en quadres per obtenir el control de tot i ressuscitar al seu amo, Ganon. Però aquí estem nosaltres per retornar la pau.

Ara bé, el propi Link s’ha vist afectat pels encanteris de Yuga, adquirint una nova habilitat, que resultarà molt útil: convertir-se en part dels murs. Així, amb tan sols prémer un botó, podem canviar d’una perspectiva aèria a una altra en 3D, amb la qual Link es converteix en part de qualsevol superfície plana, ja siguin parets o fins i tot escuts dels enemics.

El Hyrule de sempre, però amb novetats

L’aventura transcorre en Hyrule, el poble que hem de salvar de les urpes de Yuga. Però, com ocorria en el joc de Super Nintendo, també visitarem Lorule, la dimensió fosca de l’anterior, on coneixerem a la guardiana de la Trifuerza invertida, Hilda (que ve a ser un alter ego de Zelda).

Amb la nova habilitat de Link, podem moure’ns d’una dimensió a una altra amb gairebé total llibertat, obrint un món de possibilitats al joc. Ja no es tracta només de resoldre els nombrosos puzles que trobem en Hyrule, sinó que haurem de combinar objectes de tots dos mons.

Amb aquest plantejament, com sempre, se’ns presenta una aventura àmplia i profunda com a poques. A Link between Worlds està replet de plataformes, masmorres i temples que superar, així com enfrontaments contra enemics. Tot això, com hem dit, acompanyat d’un bon nombre d’endevinalles que, en aquesta ocasió, són una mica més accessibles que en altres jocs.

Com a novetat, tenim llibertat per recórrer l’aventura i els onze temples a la nostra voluntat. Així, triem l’ordre en què avançar i, a mesura que obtinguem rupies (les monedes del joc) podem comprar els objectes necessaris que ens permetin superar el puzle de torn.

Els clàssics es reinventen

Els qui ja siguin jugadors veterans, recordaran el mític A Link to the Past només introduir el cartutx en les nostres 3DS. La vista zenital recorda perfectament a aquest joc i tant el món de Hyrule com les seves criatures també. Amb tot això, les novetats són suficients com per estar parlant d’un joc nou. La diferència entre l’un i l’altre és que els personatges no són tots els mateixos, el desenvolupament de l’aventura és diferent i les masmorres o temples han estat redissenyats per dins. Però tot manté l’aroma clàssica. Tant a nivell jugable –amb un control molt senzill- com a gràfic.

Conclusions

The Legend of Zelda: A link Between Worlds és un dels jocs de l’any. I és que, els nois de Nintendo han aconseguit crear un joc nou i brillant a partir d’un dels títols més recordats de tots els temps. I això no és gens fàcil. És divertit, llarg (unes 15 hores) i profund. A més, està replet d’extres (com trobar els cent bebès Mamai o diversos minijocs que ens permeten obtenir rupies) i, a més, és rejugable. Un nou clàssic.

A nivell de contingut, té una qualificació PEGI per a majors de 12 anys. No és violent malgrat tenir acció. Els escenaris són colorits i el món que ho envolta és ideal per a tots els públics.

Firma: J. Carlos Amador