Total War: Rome II

Una de les virtuts més meritòries de la primera part d’aquest Total War va ser la facilitat amb què ens fèiem amb les interfícies del joc, però també l’ajustada i exigent corba de dificultat per dominar-ho tot. D’aquesta essència beu directament Total War: Rome II. No obstant, a diferència del primer lliurament , aquí tot resulta encara més senzill, almenys d’inici. Només començar haurem de superar un llarg pròleg on coneixerem totes les possibilitats en general del joc . Per als que vam gaudir de la primera part, en ocasions resultarà avorrit, però és una bona guia per al nou usuari.

Centrant-nos en la campanya principal, a diferència del primer lliurament, Rome II ens deixa triar entre una bona quantitat de cultures, cadascuna d’elles amb les seves diferents faccions. Així doncs, mentre que a la primera part només podíem triar entre tres famílies principals de Roma- sent possible accedir a altres cultures després de completar el joc -, ara podem triar entre molta més varietat. Així , per exemple , a Roma podem triar entre els clàssics Julios, Junios o Cornelios, però també pobles com els Sueus , els Bretons , els Egipcis… Tots ells amb les seves característiques particulars , amb els seus punts a favor i els seus punts en contra.

A nivell jugable no ha evolucionat massa. Aquí s’ha de dir que trobem a faltar una mica més d’innovació, més amb tant de temps entre un lliurament i una altre. No obstant, la fórmula torna a ser igual de divertida. I és que aquí no tot és preparar exèrcits per atacar un poble o un altre. Això és una opció més – gens recomanable en un principi -, essent preferible d’altres possibilitats, com fer aliances parcials o temporals . Tot això tenint en compte que les característiques i la posició de cada poble són diferents i suposen un repte molt distint. I creieu-nos que no resulta gens fàcil organitzar-nos amb l’extens mapa de què disposem. Probablement el més gran de tots els Total War.

La gestió i la batalla

Com en d’altres jocs del gènere, la jugabilitat es divideix en dues parts: la gestió i la batalla. La primera és divertida i més accessible que a la primera part. És cert que el joc és complex i molt complet, però a diferència del primer lliurament, s’ha modernitzat perquè tot resulti més directe i menys molest. Així , per exemple , amb només clicar a sobre d’una ciutat podem veure les construccions que fem en temps real o fins i tot si està afectada per la fam. No cal obrir una infinitat de pestanyes que ens donin informació addicional. Ara tot és més guiat i visual. A més , el panell de cada ciutat és senzill d’ entendre. Situat a la part esquerra ens permet dividir la població en seccions que podrem especialitzar en diferents tasques (centrant-nos en el militar, l’agricultura, la cultura… ) . Però és que a més tenim innovacions tecnològiques que investigar i moltes altres opcions per realitzar.

Quan haguem espremut al màxim les nostres possibilitats de gestió, arribarà l’hora de la batalla. Aquestes són intenses i un veritable espectacle . Com a novetat , permeten combinar combats terrestres amb marítims, donant una importància primordial a les accions de la marina sobre les batalles terrestres , per primera vegada . Malgrat l’espectacle visual , torna a ser clau saber combinar tots els punts de la batalla i no quedar-nos mirant un sol punt. Així, hem de cercar diferents estratègies que ens permetin avançar a poc a poc en el nostre propòsit. Podem mostrar-nos agressius , defensius o plantejar una estratègia equilibrada. Tot això amb el motor gràfic molt detallat que ens permetrà gaudir al màxim. Per als que hagueu jugat a la primera part, tot us resultarà molt familiar.

Després d’hores i hores de campanya les opcions no s’acaben. Tenim opcions en línia, tant cooperatives com competitives, amb les mateixes faccions que en la modalitat online . A més, podem crear partides personalitzades o si ho preferim reviure batalles històriques reals amb una sèrie de condicionants concrets. En essència, una infinitat de possibilitats per tenir-nos enganxats durant hores .

A nivell visual el joc és un autèntic plaer. A diferència d’altres jocs d’estratègia, en aquest cas l’apartat gràfic rendeix perfectament. El detalls de les tropes és molt alt i les diferències entre els diferents paisatges són totalment recognoscibles.

Conclusions tècniques i de contingut

En resum , Total War : Rome II és un autèntic referent entre els videojocs d’estratègia . Molts usuaris anhelàvem rebre aquesta nova entrega i el resultat no només compleix les expectatives , sinó que les supera amb escreix . És accessible però encara ardu de dominar en totes les facetes . No obstant això , l’accessibilitat de les interfícies l’obre encara més al públic. A nivell jugable és una experiència exigent , llarga , variada i realista i, en essència, única.
Respecte al seu contingut , és un joc d’un estil adult, tant per la seva exigència a nivell jugable com pel seu grau de realisme. Això sí, les animacions són cures, tot i que la història també ho és. Els jocs d’estratègia sempre s’han assimilat a un públic adult precisament per la seva complexitat . Així que si t’agrada la història i aquest estil de jocs, és una gran opció.

Diversió: 4; Jugabilitat: 5; Disseny gràfic: 4; Personatges: 5; Guió: 5

Firma: J. Carlos Amador Vigara