Virtua Tennis 4

Fa poc analitzàvem la nova entrega de la Saga Top Spin, la quarta en concret, donant com a resultat un dels millors simuladors de tennis. Ara li arriba el torn al seu rival més directe per obtenir el número u del tennis mundial: Virtua Tennis 4. Amb un sistema arcade, el joc de Sega pretén convertir-se en una alternativa seriosa al títol de 2K. Ho haurà aconseguit?

El primer que crida l’atenció en un joc esportiu són les llicències. Que Rafa Nadal sigui una de les cares seleccionables en la nova entrega de Virtua Tennis no és novetat, igual que passa amb Federer, Murray o Djokovic. Però la presència d’alguns rostres no menys importants com Fernando González, Gael Monfils o Del Potro aporta un al•licient més remarcable en el joc. Tot i així, es troben a faltar incomprensibles absències com les de David Ferrer o David Nalbandian (que sí que apareixien en la versió de 2009). Però com acostuma a passar en els jocs esportius, no tot es redueix a les llicències (entre les que a més hem d’incloure quatre llegendes, encara que tres només estaran disponibles a PS3).

I què trobem quan saltem a la pista? Doncs la mateixa jugabilitat de sempre, amb els seus avantatges i inconvenients. D’una banda, estem davant un joc de tennis purament arcade. A diferència de Top Spin 4, aquí no consisteix a buscar la pilota, avançar-se a ella, col•locar-la i  mantenir el botó per ajustar la potència. En el joc de Sega, el que importa és simplement el cop, quedant la simulació una mica de costat. Tot i així, això no resta diversió al títol. Tenim els típics cops de sempre: tallat, pla, liftat i globus però a més, s’ha inclòs per a l’ocasió l’opció “momentum” que consistirà en un súper cop que aconseguirem a mesura que encadenem bons tirs. Tot això fa que el resultat sigui, com no divertit.

Això té una part negativa. I és que a la llarga, el sistema de joc es fa alguna cosa repetitiu, perdent aquesta essència de saber si la pilota es quedarà en la xarxa o s’anirà fora per un mal moviment del cos. Especialment, com ja passava amb el lliurament anterior, excepte el nivell més complicat, els altres no suposen un gran repte, especialment per als més puristes del gènere. Ara bé, els menys hàbils, els més petits o simplement els que prefereixin una jugabilitat ràpida i directa gaudiran.

La modalitat principal del joc és el “Campionat Mundial”, és a dir, la carrera de tots els jocs esportius en la qual haurem de crear un tennista (amb un editor una mica limitat en opcions, encara que no té res a veure amb aquell invent de la versió 2009) i portar a la fama. La veritat és que aquesta modalitat ha estat refeta totalment. Ara, ens mourem com per un tauler d’estratègia mitjançant una sèrie de tiquets que ens deixaran avançar més o menys caselles. Així desbloquejarem tasques de tot tipus, algunes d’elles bastant innovadores. Haurem anar a actes benèfics, jugar partits amistosos, entrenaments … En essència tot el que ha de fer un tennista per millorar el seu nivell i participa en els millors tornejos del món. El resultat és divertit, encara que la posada en escena de la carrera com un tauler estratègic no acaba de quallar del tot.

A més d’aquesta, apareixen els clàssics arcade, exhibició, entrenament, o el “party”, on jugarem als clàssics minijocs de la saga, sense oblidar-nos de l’online. A més no podem oblidar un element que veritablement s’aprofita en aquestes versions, tant en Wii com en Xbox 360 i en PS3, que és l’ús dels sensors de moviment. A diferència de Top Spin4, on l’ús de Move era més anecdòtic, aquí sí val veritablement la pena jugar amb Move, Kinect o WiiMote, especialment gràcies a la fiabilitat del control.

Gràficament el joc funciona molt bé i tant els tennistes reals com els estadis estan perfectament recreats. El so per la seva banda segueix la línia de sempre, amb música que acompanya en tot moment i un doblatge que s’agraeix.

En essència, Virtua Tennis 4 és un bon joc de tennis, especialment si no ets molt fanàtic del gènere. És divertit, ràpid, àgil i directe. I ens permetrà divertir durant hores amb una modalitat carrera bastant acceptable, un línia complet i partits frenètics. Tot i això, el control queda una mica limitat ja, i més sabent que és la mateixa fórmula que s’utilitza des de fa més de 10 anys. Potser es troba a faltar una mica més de realisme, encara que almenys ara sembla que es diferencien una mica els diferents tipus de pista.

La compatibilitat amb els sensors de moviment és un bon reclam i la presència de l’as principals raquetes del tennis mundial també, encara que es podrien haver afegit algunes absències importants. En essència, un joc senzill del que gaudiran des dels més petits fins als més adults, sobretot si pretenem passar una estona entretinguda jugant a tennis, encara que a dir veritat, queda un esglaó per sota de Top Spin 4.

Diversió: 4; Jugabilitat: 3; Diseny gràfic: 4; Personatges:3; Guió:-

Firma: J. Carlos Amador Vigara