Watch Dogs

Molt soroll…

Des que en l’E3 de 2012 s’anunciés, Watch Dogs no ha deixat d’ocupar titulars. Que si es tractava d’un Assassins Creed ambientat en el present, que si el seu nivell gràfic era espectacular, que si després no ho era tant… La veritat és que, sigui com sigui, el títol ha guanyat tanta notorietat que està en boca de tots. Aquí us presentem l’anàlisi del nou sandbox d’Ubisoft.

Sandbox en estat pur

Per qui encara no estigui familiaritzat amb aquest gènere, heu de saber que fa al•lusió a aquells tipus de videojocs amb món obert, una història central i un ampli nombre de missions secundàries, on tenim llibertat absoluta per moure’ns. A hores d’ara estareu pensant en títols com el violent GTA V o Assassins Creed, per exemple.

La veritat és que Watch Dogs parteix d’aquesta mateixa base, amb una plantejament ple de possibilitats, des de robar cotxes, passant per disparar a civils o robar comptes bancaris. Interessant, no?

Una història de traïció i venjança

A diferència d’altres sandboxs com GTA, aquí la història no vol convertir-nos en el narcotraficant més important de la ciutat, ni res semblat. En aquesta ocasió el fil argumental se centra en la venjança del jove Aiden, al que li van matar a la seva neboda. Per aconseguir-ho, aquest expert hacker –capaç de sabotejar tota la ciutat de Chicago- intenta donar amb els qui el van trair per així obrar venjança.

Per tant, podeu imaginar que el desenvolupament de Watch Dogs no serà cap camí de roses. Tot el contrari, ja que estarà ple de tirotejos, infiltració i violència, molta violència.

Per això, ja d’entrada remarquem que és un títol exclusivament dirigit a majors d’edat. Com hem dit, la seva mecànica sandbox fa que la violència depengui en gran part del que vulgui fer l’usuari, però les missions consisteixen, en la seva majoria, a assassinar a l’objectiu de torn. D’altra banda, és important remarcar el llenguatge groller, continu durant tot el joc –propi d’un argument centrat en assumptes tèrbols-.

Ara bé, al seu favor s’ha de dir que no resulta ni una quarta part d’explícit en comparació de GTA V. Malgrat el nivell de violència, les possibilitats de GTA són exagerades si ho comparem. A més, l’ús de les drogues i del sexe són elements principals del joc de Rockstar, mentre que aquí no fan aparició –encara que l’alcohol, sí-. Malgrat tot, repetim, és un joc totalment +18.

Hackers a la ciutat

Un dels elements que més han cridat l’atenció dels usuaris és aquesta possibilitat de posar una ciutat als nostres peus. La veritat, no obstant això, és que serveixen com a mera excusa per aportar una mica de varietat a l’apartat jugable. Bàsicament, ens permeten hackear càmeres de seguretat amb les quals espiar als enemics o entrar en sistemes privats per obrir portes. D’altra banda, podem canviar els semàfors, pujar pilones en carrers privats o elevar ponts. I com no, una cosa molt educativa: hackear comptes bancaris de la gent per sumar aquestes quantitats a la nostra.

Tot això es complementa amb un online que transcorre en paral•lel al propi joc, sense necessitat de sortir de la partida en cap moment.

Conclusions

Watch Dogs ha causat polèmica abans i després del seu llançament. Si ho analitzem fredament, és un joc violent, groller i que no aporta cap valor mínimament positiu. Bàsicament és un GTA retallat, però en el qual podem robar cotxes, sabotejar comptes bancaris, emborratxar-nos en “divertits” minijocs i matar a qui ens doni la gana. D’altra banda, al seu favor s’ha de dir que la història no és tan banal com la del títol de Rockstar, havent-hi aquí un argument ben trenat. D’altra banda, ens espera un apartat gràfic correcte en PS3 i X360 i notable en PS4 i XOne i una gran quantitat d’opcions secundàries.

Com a conclusió final, no recomanem aquest joc atès que és massa explícit, violent i groller, com hem dit. Com mal menor, s’ha de destacar que no és ni la meitat que GTA, però això no és justificació. Només dirigit a majors d’edat, encara sabent que no trobaran res mínimament decent.

Firma: J. Carlos Amador