La crítica del principiant
El fenomen Yo-Kai va arribar fa un any amb la sèrie animada, el videojoc de rigor exclusiu de 3DS i una gran quantitat de marxandatge (un rellotge, figures…). Són els nens els qui, principalment, han agafat cert afecte a aquestes criatures fantasmals provinents del folklore japonès. El seu estil de joc, a mig camí entre Pokémon i Inazuma Eleven, és ideal per a ells, doncs combina exploració amb col•leccionisme. Ara arriba la segona part, que bàsicament expandeix el ja vist en la primera part.
Mateixos protagonistes, diferent aventura
En Yo-Kai Watch 2 tornem a viure una aventura de la mà de Nate o Katie, els dos protagonistes de la primera part i que, en aquesta ocasió, han perdut la memòria i els seus records del passat per culpa de dos malvats Yo-Kais (Áurea i Argenta). Malgrat tot, tornarem a trobar-nos el rellotge màgic –Yo-Kai Watch- amb el que podem trobar-nos amb aquestes criatures, moltes d’elles ja conegudes.
Si es tracta de la primera vegada que us acosteu a la sèrie, heu de saber que els Yo-Kai són uns esperits que vaguen pel món i que són els responsables del bo i el dolent que passa. Darrere d’una discussió, un accident o qualsevol fet d’importància, hi ha una d’aquestes criatures. Per evitar que passin coses dolentes, el nostre o la nostra protagonista ha de controlar-los a tots.
Tornem al passat
Malgrat que la major part del joc és un reciclatge de la primera part, el més remarcable i sorprenent és que podem viatjar al passat i conèixer com era Floridablanca (la ciutat principal) fa seixanta anys. I és que, després dels esdeveniments del principi, viatjarem al poble de Vellón, on viu la nostra àvia i on coneixerem a un nou Yo-Kai, Hovernyan. Aquest felí, que s’assembla a Jibanyan, serà qui ens expliqui que el nostre avi necessita ajuda en el passat. Així, i gràcies a un altre yo-Kai, Trielespejo, podrem viatjar del present al passat constantment, sent una de les principals novetats del joc.
I arriba el tren
Una altra gran novetat és la inclusió del tren com a medi de transport. Tot i que en l’anterior joc ja apareixia, la seva utilitat era anecdòtica. Ara és molt més útil i ens permetrà viatjar per qualsevol de les vint estacions de tren, per anar a diferents punts del mapa (ja sigui de Floridablanca, de Vellón o de Sant Francisco).
Fes-te amb tots
Tot i les novetats, estem davant el mateix joc. Sembla que estem jugant al primer Yo-Kai i només quan viatgem al passat veiem una mica d’innovació. El sistema de joc és molt semblat a Pokémon. Ens movem amb total llibertat complint senzilles missions que gairebé sempre es repeteixen –porta un objecte d’aquí a allà, parlar amb un personatge…-. Entre missions, conversem, trobem objectes ocults i ens topem amb esmentats Yo-Kai. Primer, intentem convèncer-los perquè s’uneixin al nostre equip i, si no és possible, lluitem contra ells.
El sistema de combat és molt bàsic –molt més que en Pokémon-. Les nostres criatures ataquen gairebé de manera automàtica i només controlem els moviments especials i poc més.
Limitant la llibertat humana
Si bé la saga Yo-Kai està enfocada clarament al públic més infantil, ja que no es tracta d’un producte violent, discriminatori ni de por –tot i que els Yo-Kais siguin fantasmes-, no considerem que sigui un títol tan ideal pels més petits.
La història transmet la idea que tots els problemes i les males actuacions estan justificades, la qual cosa exculpa de responsabilitat als qui les fan. Una discussió acalorada, una malaltia o una mala conducta… tot està justificat ja que son els yo-kai els causants de tot. Així mateix, els diàlegs són bastant plans i acaben desembocant en batalles de la manera més absurda.
Com a aspecte positiu, es remarquen alguns patrons socials de conducta molt interessants, com respectar els semàfors en vermell, per exemple.
Com a anotació final, remarcar que el joc arriba en dues versions: Fantasqueletos i Carnánimas. Pràcticament són el mateix joc però amb alguns Yo-Kai exclusius.
El millor:
Viatjar al passat.
És una aventura entretinguda.
El pitjor:
Massa semblat al primer.
El contingut no és tan infantil com sembla.
Conclusions:
Yo Kai Watch 2 és un bon joc de rol que segueix el fenomen Pokémon. El primer lliurament va ser tot un èxit entre els nens. Aquesta segona part aporta molt poc, reciclant gran part del vist en el lliurament anterior. Malgrat això, és una senzilla aventura amb tocs de rol i un important factor col•leccionista que agradarà als més petits. Això sí, malgrat ser una proposta molt simpàtica, el seu contingut no es tan infantil com sembla. Això no treu, que sigui negatiu pels nens.
Firma: J. Carlos Amador
Género: Rol
Subgénero: Aventuras
Plataformas: N3DS
Fecha lanzamiento: 07/04/2017
El fenomen Yo-Kai es va destapar fa poc més d’un any, després d’arrasar a Japó. Aquestes criatures, que recorden inevitablement a Pokémon, són les nostres companyes en una aventura que, en aquesta ocasió, ens porta al passat. Així és Yo-Kai Watch 2.