Yo-Kai Watch

La crítica del principiant

És impossible que Yo-Kai Watch no ens recordi a Pokémon. De fet, es fonamenten en la mateixa base: col•leccionisme de criatures i aventura amb tocs de rol. Però la nova obra dels creadors de Inazuma Eleven i Professor Layton també té algunes similituds amb aquests dos.

El món dels fantasmes

Els Yo-Kai són unes criatures estranyes i fantasmals procedents del folklore japonès i que serveixen com a motor del joc.

La història s’inicia al moment en què el nostre personatge -Nathan si és noi o Katie si és noia- es troba amb Whisper, un fantasma que estava tancat en una vella màquina de boles. En alliberar-ho, aquest li jura fidelitat i li regala un misteriós rellotge amb el qual veure als Yo-Kai, que habiten al voltant nostre i que són els responsables del bé i dolent que esdevé.

Amb aquest pretext, s’inicia una aventura única amb la finalitat de capturar als Yo-Kai entremaliats i solucionar els problemes de Floridablanca, la ciutat on transcorre el joc. La narrativa està molt present i fa ús constant de seqüències animades. A més, els personatges són bastant carismàtics i plens d’humor, encara que massa japonès.

Essència Pokémon

A nivell jugable l’exploració és el seu principal element. Conforme ens movem per Floridablanca, descobrim nous Yo-Kai als que identifiquem amb la lupa de la nostra consola. A partir d’aquí, les batalles guanyen importància.

A diferència de les de Pokémon o Inazuma, on guiàvem a les nostres criatures o personatges mitjançant ordres d’atac, màgia, passada, xut, etc. aquí, aquestes ataquen soles.

El nostre objectiu és el de seleccionar els Yo-Kai que estan a l’avantguarda (dels sis que formen el teu equip), controlar la seva salut i realitzar algun minijoc per aconseguir carregar els atacs especials de cadascun –anomenats animáximum-. Sens dubte, els combats resulten bastant menys interactius i entretinguts que en altres jocs de l’estil.

Molt per fer

Com en altres jocs de rol, hem de parlar incansablement amb personatges secundaris, completar missions alternatives i opcionals –a més de les quals conformen la història-, col•leccionar Yo-Kais per completar la nostra col•lecció i fins i tot pujar el nivell dels que formen el nostre equip perquè puguin guanyar les batalles. Tampoc falten les tendes on comprem pocions i elixirs, etc.

Conclusions:

Yo-Kai Watch debuta a les nostres terres després d’arrasar al Japó i ho fa amb una proposta que, bàsicament, busca enganxar als més petits mitjançant el col•leccionisme, tal com ja van fer Inazuma Eleven o Pokémon. No obstant, ni sorprèn tant com ho van fer Pikachu i companyia, ni resulta tan divertit com els partits de Inazuma. L’exploració en uns escenaris molt bén dissenyats és el seu principal baluard, si bé la pobra història i un sistema de batalla poc interactiu, li resten molts punts.

Respecte al seu contingut, si bé no es tracta d’un joc violent –de fet, està catalogat per a majors de 7 anys- no considerem que sigui un títol ideal pels més petits. La història transmet la idea que tots els problemes i les males actuacions estan justificades, cosa que exculpa de responsabilitat als qui les protagonitzen. Així mateix, els diàlegs són bastant plans i acaben desembocant en batalles de la manera més absurda. Finalment, el toc d’humor japonès, en ocasions és una mica desagradable.

Firma: J. Carlos Amador