Yoshi’s New Island

Tot temps passat va ser millor

Els plataformes van marcar un punt d’inflexió en la generació dels 16 bits. Grans jocs com Sonic: the Hedgehog, Super Mario World, Alex Kidd, etc. van ser una delícia pels que, llavors, érem nouvinguts al món del videojoc.

Precisament, un d’aquests títols mítics va ser Yoshi’s Island, una simpàtica aventura que va arribar a Súper Nintendo en l’època daurada de la consola, allà per 1995. Amb un plantejament similar al de Súper Mario World, havíem de superar fases en 2D mentre sortejàvem tota classe d’enemics i paranys. La seva continuació directa, Yoshi’s New Island agafa tot el que ens va agradar d’aquell títol i ho adapta a la portàtil de Nintendo. El resultat, no obstant això, no és tan fantàstic com podríem esperar.

Recordant vells temps

Com en l’anterior ocasió, el nadó Mario ha caigut a la terra de Yoshi, mentre que el seu germà, bebè Luigi ha estat segrestat. Com us podeu imaginar, el nostre objectiu consisteix a ajuntar a tots dos per solucionar el problema.

El plantejament és el clàssic en els jocs de plataformes. Els nivells són en 2D, com els de tota la vida. Hem de saltar d’una plataforma a una altra mentre esquivem els atacs dels enemics. A més, com també és costum, podem trobar tot tipus d’extres i secrets.

Quin és el problema d’aquest títol llavors? Doncs que resulta massa curt i fàcil per a qualsevol usuari mínimament experimentat. En la línia dels vist en New Súper Mario Bros 2 o en 3D Land -però portat a l’extrem en aquest cas- els jocs del lampista cada vegada resulten més senzills. No és broma quan us diem que abans d’acabar el títol teníem la no gens menyspreable quantitat de 126 vides acumulades. Aquesta baixa corba de dificultat, que ni tan sols augmenta amb els enfrontaments contra els bosses de nivell, farà enrere als usuaris més grans, limitant el títol als més petits.

Repetim que això no té per què ser negatiu, però tractant-se de la continuació d’un títol clàssic que va marcar època, esperàvem que fos apte per a un públic més ampli.

De totes maneres, en l’apartat estrictament jugable, el joc és divertit com a pocs i, com ocorre amb altres títols de l’univers Mario, és molt addictiu. Estructurat en mons amb diferents nivells i castells, ens ofereix un total de 50 fases, que ens entretindran durant 5-6 hores. Com és de costum, si volem aconseguir tots els extres, podem doblar aquesta quantitat.

Com a novetats més remarcables, s’han introduït noves habilitats, com l’opció de llançar ous gegants que obren nous escenaris i alguns minijocs que podem gaudir amb altres usuaris, sempre que aquests tinguin la consola prop de nosaltres.

D’altra banda, l’apartat visual és una delícia, amb uns escenaris carregats de color i dolçor, així com uns personatges molt bé dissenyats.

Conclusions

Yoshi’s New Island és un divertit plataformes de la vella escola que reuneix tots els ingredients necessaris per divertir. És variat i rejugable i, a més, té una gran quantitat de secrets per descobrir. No obstant això, i seguint la tendència dels últims títols de l’univers Mario, resulta massa fàcil per a un jugador mitjà, limitant-ho massa al públic més petit. En altres títols això no és negatiu, ni molt menys, però sent aquesta una continuació directa d’un clàssic, ens ha deixat una mica freds. De totes maneres, és ideal perquè els més novells i inexperts s’iniciïn al món dels videojocs.

Respecte al seu contingut, com hem dit, és ideal pels més petits. No és violent, és senzill i té una temàtica molt infantil.

Firma: J. Carlos Amador