Web 2.0 o 3.0: què són?

Probablement molts de nosaltres hem sentit parlar més d’una vegada de web 2.0 o 3.0, però què significa realment? És el futur?

El futur a internet és un concepte difícil d’assegurar: ningú pot dir al 100% què és futur i què no, perquè canvia constantment en relació al que trien els usuaris, de manera que allí és on van les coses.

Antigament (i això en informàtica és parlar de 5 anys enrere) les webs eren estàtiques, no tenien moviment (vídeos) ni interacció, és a dir que simplement es limitaven a “estar” i informar a l’usuari de productes i serveis. Això avui dia ha canviat i molt: una web no solament està per a explicar quelcom, sinó perquè l’usuari també aporti.

Ja no n’hi ha prou en informar als nostres visitants de les activitats de l’empresa, cal estar també en xarxes de networking com Xing, Linkedin, etc… i per descomptat en xarxes socials com Facebook, Twitter, etc. És a dir, cal expandir les xarxes de presència perquè per algun o altre lloc, ens puguin trobar.

El problema radica en què internet s’ha fet molt gran i la preocupació de les empreses a l’hora de planificar les seves webs és que els trobin. Tenint una web estàtica, per molt ben posicionada que estigui en els navegadors, és força difícil d’arribar fins a nosaltres, els usuaris.

D’altra banda, l’usuari ja no s’acontenta en veure una fotografia impressionant, vol també que li  expliquin coses sense haver d’aplicar esforç en llegir. El sistema de vídeo està molt expandit, i això té una explicació senzilla: per una banda, la banda ampla de les línies ADSL cada vegada és més gran, fet que permet la rapidesa de continguts molt majors;  per un altre, l’usuari no vol llegir, prefereix que li expliquin, i ja se sap que una imatge val més que mil paraules, però si a més expliquen coses, millor que millor…

És indubtable que un vídeo en una pàgina web té molts avantatges, ja que amb el material en moviment es poden demostrar moltes més coses que amb una foto, per molt bona que aquesta sigui.

El concepte de web 2.0 i 3.0 també es produeix perquè el visitant vol interactuar amb la pàgina que visita, ja sigui fent alguna aportació personal, com és en el cas de Youtube, que es fonamenta bàsicament de vídeos pujats pels seus propis usuaris, i en el cas dels blogs, es poden deixar per escrit les opinions personals o mantenir temes de debat.

A nivell d’empreses, les coses ja no són com eren abans: ara cal fer “networking”. Però per què serveix?
El networking és bàsicament un intercanvi d’idees, propostes, targetes de visita… però entre empresaris que o bé col·laboren entre ells o presenten els seus serveis i productes a potencials clients, que possiblement per mitjans “tradicionals” no arribarien.

Una de les millors utilitats del networking són les conferències a les que es pot acudir de forma virtual, sense sortir de la pantalla. Es poden també mantenir reunions amb empreses del mateix sector per a intercanviar dades o agafar idees de possibles negocis.

Curiosament hi ha una dada que crida l’atenció. D’una banda, segons els estudis realitzats, el que triomfa a Internet són els continguts visuals; però per una altra, el que també utilitzen molts usuaris són els blogs, que precisament representen tot el contrari: llegir i llegir el que uns altres escriuen; serà que aquests últims agraden perquè podem expressar-nos lliurement efectuant la nostra petita aportació, encara que sigui per escrit?
Això ens duu a la pregunta del principi: a on ens durà Internet en el futur? O bé conviuran continguts tant visuals com escrits al 50%, tal i com estan fent avui dia?


Deixa un comentari